Literatura Catalana del Segle XX: Noucentisme, Avantguardes i Autors Clau

Noucentisme: Reacció Classicista al Modernisme

El Noucentisme va ser una reacció classicista al Modernisme. Els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme.

Aquest moviment va suposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista va governar la Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat i el moviment noucentista van suposar, doncs, el primer impuls institucional a la normalització de la cultura catalana.

Les Avantguardes: Ruptura i Experimentació

Les Avantguardes pretenien començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans; elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic.

Principals Moviments Avantguardistes

• Cubisme: Va abolir la perspectiva i va introduir el collage.
• Futurisme: Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la defensa del feixisme.
• Dadaisme: Es fonamenta en la provocació constant, la falta de lògica i el gust per l'abolició de totes les convencions. Defensa la destrucció de l'art i la cultura.
• Surrealisme: Propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis.
• Expressionisme: Reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració, i era donat a la sàtira política.

L'Avantguarda a Catalunya

L'avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plàstiques. Pel que fa a la poesia, cal assenyalar el Cubisme i el Futurisme. En general, l'avantguarda va ser, per als escriptors catalans, una experiència més, diluïda en el context del Noucentisme o el Postsimbolisme.

Dècades del 1920 i 1930: La Crisi del Gènere Novel·lístic

Als anys vint es va produir la crisi del gènere novel·lístic per dues raons principals:

1. Després d'obres tan importants i innovadores com l'extensa A la recerca del temps perdut (Proust) o la trencadora Ulisses (Joyce), la novel·la ja no podia tornar a seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes.
2. En l'àmbit català, el Noucentisme havia practicat gèneres breus en detriment de la novel·la, un gènere més popular i menystingut pels noucentistes.

Llorenç Villalonga (1897-1980)

Vida i Trajectòria

• Va néixer a Ciutat de Mallorca el 1897. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria.
• La seva primera novel·la, Mort de dama (1931), és una sàtira del provincianisme mallorquí de l'època.
• Va ser autor d'articles sobre política, arquitectura, urbanisme o literatura, signats amb el pseudònim Dhey, en diverses publicacions mallorquines.
• Durant la Guerra Civil es va afiliar a la Falange. A la postguerra, va reprendre l'activitat periodística en llengua castellana, i als anys cinquanta la publicació de novel·les en català. Va morir el 1980.

Obra Destacada

De la seva obra, cal destacar-ne dues novel·les fonamentals:

1. Mort de dama: La mort de la vella senyora Dona Obdúlia de Montcada simbolitza el final d'una època aristocràtica. El narrador omniscient en tercera persona desplega una afilada ironia al voltant del naixent provincianisme cultural.
2. Bearn o La sala de les nines: Considerada de manera unànime una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX. És una elegia sobre el final d'un llinatge aristocràtic, centrada en la figura de Don Toni, senyor de Bearn, un aristòcrata liberal i escèptic que veu com s'acaba el seu món. L'obra estableix una distància subtil entre els fets i la visió que en té el narrador, cosa que sovint comporta una ironia implícita.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Vida i Exili

• Nascuda a Barcelona el 1908. Als vint anys es va casar amb el seu oncle.
• A la dècada dels anys trenta va escriure quatre novel·les que després rebutjaria.
• En esclatar la Guerra Civil, va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català.
• El 1939 es va exiliar a França, on va iniciar la relació amb el crític i poeta Armand Obiols, que es convertiria en la seva parella.
• Després de fugir de París arran de la invasió alemanya, es van instal·lar a Llemotges i després a Bordeus, on Rodoreda va fer de modista. Més tard, es van tornar a instal·lar a París, on es va poder dedicar a la poesia i la pintura.

Obra Clau de la Postguerra

Cal considerar les següents obres:

• Aloma (1938): Novel·la psicològica i simbòlica que ja denota les lectures dels grans novel·listes del segle XX.
• La plaça del Diamant (1962)
• El carrer de les Camèlies (1966)