Literatura Catalana a l'Edat Mitjana: Autors i Obres Principals

Literatura catalana a l'Edat Mitjana

La literatura catalana medieval comprèn textos en llengua catalana i en provençal, amb una producció lírica, narrativa, cronística, religiosa i filosòfica molt rica.

Primers textos i context general

Entre els primers testimonis destaquen el Forum Iudicum (segle XII), traducció del dret visigot, i les Homilies d'Organyà (segles XII-XIII). Els primers autors de la literatura catalana van escriure sovint en provençal, la llengua de la lírica trobadoresca.

La lírica trobadoresca

La lírica trobadoresca, desenvolupada a partir del segle XII a la cort i en un ambient aristocràtic, es basa en el trobar, l'art de compondre a partir de l'enginy. Els primers trobadors foren Guillem de Peitieu, Càrcamo, Bernat de Ventadorn, Bertran de Born i Arnau Daniel.

Entre els trobadors catalans destaquen Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Ug de Mataplana i Ramon Vidal (a la cort d'Alfons el Cast, mitjan segle XII).

Les normes d'aquesta lírica incloïen el compte silàbic, la rima consonàntica i l'apostrofació. Els cançoners recullen els poemes i la notació musical corresponent.

Pel que fa al contingut i a la forma, destaquen:

• Cançó (amorosa)
• Sirventès (satíric o de contingut polític)
• Ensenhamen o joc partit (debat entre dos trobadors)
• Plany
• Alba (separació dels amants a l'alba)
• Pastorel·la (diàleg entre cavaller i pastora)

El tema central és l'amor cortès.

Prosa catalana

La prosa catalana medieval abasta àmbits diversos: jurídic, comercial, religiós, historiogràfic i divulgatiu.

Cròniques

• Crònica de Jaume I (segle XIII): l'autor és desconegut, té caràcter autobiogràfic i conté narracions poètiques èpiques en prosa, amb un to èpic. Probablement fou redactada a València o Mallorca.
• Crònica de Bernat Desclot (segle XIII): tracta fets anteriors a l'època de l'autor, com el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Petronila d'Aragó. El gran protagonista és el rei Pere II. Conté una prosificació de cançons de gesta i la llegenda, és detallista amb els fets del seu temps i utilitza un llenguatge propi dels personatges. Narra la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu enfrontament amb Pere II.
• Crònica de Ramon Muntaner (segles XIII-XIV): abasta el regnat de Jaume I a Alfons III. L'autor participa com a militar en les campanyes d'expansió pel Mediterrani. És un monàrquic entusiasta, patriota, i fa intervencions directes al lector («ja us diré»).
• Crònica de Pere el Cerimoniós (segle XIV): apassionada per la història, té un valor exemplaritzant i moral i una intenció justificadora. No conté llegendes ni cantars de gesta, i reflexiona sobre les revoltes i els enfrontaments contra el rei.

Ramon Llull

Ramon Llull (segles XII-XIII) fou un tolerant i pensador, missioner i escriptor, creador de la prosa literària catalana. Innovador lingüísticament, va tractar temes filosòfics, teològics i literaris. Nascut a Palma, va servir Jaume I com a jove, va estar casat amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Va portar una vida cortesana fins als trenta anys, moment en què es dedicà a la penitència i a l'estudi i es va proposar la conversió dels infidels. Entre les seves obres destaquen l'Ars magna, la Llibre de contemplació (365 capítols, 5 llibres) i l'Arbre de filosofia d'amor (1298). Escriví també narracions com Blaquerna, Félix o el llibre de les meravelles i Llibre de les bèsties, i el Llibre de l'orde de cavalleria. Va morir en un vaixell, en tornar d'Àfrica.

Bernat Metge

Bernat Metge (segles XIV-XV) és una figura clau de l'humanisme català. Nascut a Barcelona, fou padrastre de Joan Çacosta, va patir corrupció i fou acusat de matar el rei, per la qual cosa va ser empresonat el 1396 durant tres anys. Amb l'obra Lo Somni va aconseguir el perdó de Martí I, gràcies a la gràcia de Joan I. Fou secretari fins a la seva mort. Entre les seves obres destaquen Lo Somni (en quatre parts), el poema humorístic Sermó i Valter e Griselda, traducció al català de la versió llatina de Petrarca de la història explicada per Boccaccio.

Literatura religiosa i moralitzant

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis (Girona, segles XIV-XV) representa la pervivència dels models literaris i ideològics medievals. Va estudiar en diverses universitats, fou conseller de Joan I i bisbe d'Elna (al Rosselló). Com a teòleg, defensà la moral tradicional basada en l'autèntic esperit cristià. Entre les seves obres destaquen el Llibre dels àngels, la Vita Christi i el Regiment de la cosa pública, de caràcter polític. La seva obra més important és Lo Crestià, una enciclopèdia en quatre volums farcida de contes, faules i anècdotes, d'un gran interès lingüístic.

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, segles XIV-XV) fou escriptor, dramaturg, predicador, teòleg i polític. En l'àmbit polític, intervingué en el Cisma d'Occident i en el Compromís de Casp, i fou fidel a l'obediència avinyonesa, reconeguda per gran part d'Europa. Els seus sermons empren recursos mnemotècnics, un to col·loquial, frases fetes, interjeccions i onomatopeies. Representen la pervivència dels models medievals i ofereixen una visió apocalíptica del món.

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (Mallorca, segles XIV-XV) va estudiar teologia, però més tard va renegar del cristianisme i es va passar a l'islam, cosa que va provocar una crisi ideològica. Es va casar amb la filla d'un soldà i va arribar a ser cap de duanes. Adopta una actitud d'escèptica ironia. Obres principals:

• Llibre dels bons amonestaments (vers): consells cristians amb una gran ironia.
• Disputa de l'ase (prosa): debat entre l'autor i un ase sobre la superioritat de l'home o dels animals, amb un fort anticlericalisme.
• Tuhfa (en àrab): de caràcter autobiogràfic i refutació dels dogmes cristians.