Literatura Catalana: Franquisme, Exili i Anys 70
Literatura Catalana: Guerra Civil i Franquisme
Durant el franquisme, la producció literària en català entra en crisi; molts escriptors han d'exiliar-se i neixen grups culturals en els llocs de residència. Les característiques d'aquesta literatura de l'exili són que és conseqüència de l'experiència, que té notes exòtiques que neixen del nou espai on viu l'escriptor, que el tema dels records es troben sempre presents. També denuncia la guerra i les conseqüències.
Per tot això, els novel·listes de la dècada del 30 van haver d'esperar fins ben entrada la postguerra per poder escriure amb normalitat. Així i tot van incorporar innovacions procedents d'Europa:
- La substitució del narrador omniscient per un altre equiscient o observador.
- La substitució de l'estil indirecte i directe per l'indirecte lliure.
- La substitució del monòleg per monòleg interior.
- Desaparició de l'argument.
- Desaparició de l'heroi tradicional.
- Nova concepció del temps i ruptura de la linealitat.
Enric Valor
Valor comença la seua tasca literària escrivint rondalles de gran valor folklòric i creatiu. Utilitza un vocabulari ric i, encara que amb un llenguatge popular, dins de la normativa. Fa una selecció de les rondalles amb un criteri de bon gust i utilitza una estructura narrativa de cinc parts.
Classifica les rondalles en tres grups:
- Meravelloses, amb la intervenció d'éssers o objectes sobrenaturals.
- De costums, que reflecteixen la manera de viure de la societat.
- D'animals, pròximes a les faules.
La producció novel·lística és de maduresa; cal citar les tres novel·les del Cicle de Cassana, on Cassana és un transsumpte castellà. Les seues novel·les es poden incloure dins de la narrativa realista tradicional i amb un estil narratiu en tercera persona, allunyat dels experiments recents.
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda va nàixer en un ambient familiar tocat per la literatura. Després de la Guerra Civil es va exiliar i va viure a París fins que a la dècada dels seixanta tornà a Catalunya. La seua obra narrativa es divideix en tres parts:
- Els anys d'aprenentatge; a aquesta època pertany Aloma, primera novel·la on una adolescent perd la virginitat amb un home experimentat.
- L'etapa de maduresa; escriu Vint-i-dos contes, on tracta els temes típics de la seua narrativa: el fracàs del matrimoni per la monotonia quotidiana, la impossibilitat de les relacions entre l'home i la dona... En aquesta època escriu La plaça del Diamant, amb el recurs del monòleg intern de la protagonista.
- L'última etapa; escriu Mirall trencat que s'acosta a la novel·la de fulletó.
La seua obra es caracteritza per un tractament psicològic dels personatges i un estil narratiu simbòlic.
Narrativa Catalana dels Anys 70
Pels anys setanta es produeix una narrativa de trencament, que s'allunya de les tècniques narratives clàssiques. Als vuitanta els escriptors experimenten el desig de tornar a les formes narratives clàssiques i es conrea la narrativa de gènere. Podem classificar en tres grups els corrents novel·lístics:
- El realisme psicològic: Novel·les on s'analitza el món interior dels personatges i la seua psicologia, on podem trobar novel·les transgressores que ataquen els temes tabús o la moral burgesa.
- Novel·les de gènere: Conreen la novel·la negra, eròtica, juvenil i la històrica que tracta preocupacions universals.
- Universos mítics: Relacionats amb la biografia dels autors on intenten recuperar la infantesa, la memòria o la joventut.