Literatura Catalana: Guerra Civil, Exili i Postguerra

Conseqüències de la Guerra Civil (1939) a les terres de parla catalana: republicans expulsats/enviats a camps de concentració a França i intel·lectuals i escriptors exiliats. La situació de la llengua i cultura catalana és crítica. El règim franquista volia eliminar la cultura i llengua catalana, gallega i basca. Gran repressió: els escriptors imposen la seva llengua i cultura pròpia a les obres.

En l'etapa més difícil de la postguerra, els poemes es converteixen en textos literaris privilegiats: es difonen mitjançant trameses i lectures privades, publicacions periòdiques o edicions no censurades. Temes: enfrontaments bèl·lics, exili, elegia pel món perdut i fidelitat a la cultura i llengua del país. Escriptors destacats: Carles Riba, Miquel Dolç, Foix, Rosselló-Porcel, Joan Vinyoli.

Escriptor, humanista, professor de grec, traductor de clàssics grecs al català i destaca per la poesia. Convertí la temàtica de l'exili en personal.

Primer escriptor que publica un llibre després de 1939: El somni encetat. El seu poemari més important és Elegies de guerra, on el dramatisme d'una experiència viscuda directament com la guerra civil s'expressa dins els límits de la contenció més expressiva.

Malgrat alguns obstacles, la narrativa i la novel·la van tenir un desenvolupament notable. Temes: guerra, camps de concentració i exili.

• Guerra: tractat per Tísner a 556 Brigada Mixta, per Pere Calders i Joan Sales a Incerta glòria.
• Camps de concentració: Joaquim Pineda a Reich i Agustí Bartra a Crist de 200.000 braços.
• Exili: Érem quatre de Lluís Ferran de Pol i Tots tres surten per l'Ozama, de Vicenç Riera.

La repressió franquista va incidir negativament en el teatre en català. El 1946, s'autoritzen representacions de clàssics catalans i d'actors en actiu que no influeixin en la temàtica de la situació del país.

• Josep Mª Segarra: dramaturg de L'hostal de la Glòria i El cafè de la Marina. Durant la postguerra, el seu teatre va ser més crític i actual, i els protagonistes tenien una major profunditat psicològica.

A les Illes Balears i Catalunya no torna el teatre fins el 1947 amb obres sense importància i còmiques: Faust de Josep Villalonga.