Literatura catalana: Jocs Florals, Teatre Romàntic i Realisme

Jocs Florals (1859)

L'any 1859 s'instaurà el certamen literari dels Jocs Florals. Els proposits principals eren:

• Prestigiar la llengua catalana i la seva literatura contemporània.
• Estimular l'aparició de nous escriptors.
• Recuperar una institució establerta pels antics reis.

Premis

• L'englantina d'or (poema patriòtic).
• La viola d'or i argent (poema religiós).
• La flor natural (poema amorós).

Quan un poeta guanyava tres vegades un premi era proclamat Mestre en Gai Saber.

Teatre romàntic

A principis del segle XIX sorgeix un nou gènere teatral que es caracteritza per la llibertat formal i per l'expressió de la nova sensibilitat romàntica.

Característiques

• Presenta una intriga amorosa complicada i plena d'obstacles extrems.
• L'acció és dinàmica i es desenvolupa en espais i ambients misteriosos.
• Els protagonistes encarnen l'heroi romàntic.
• Els temes principals són l'amor i la llibertat.
• Joc de contrastos: elements tràgics-còmics, vers-prosa, sublim-grotesc.

Tipologies

Melodrama

• Simplificació dels caràcters dels personatges.
• Grandiloqüència declamatòria.
• Cops d'efecte i situacions rebuscades.
• Ús de tòpics.

Drama històric

• Acció passada (medieval), basada en fets històrics autèntics.
• Personatges propis de l'època.
• Apareix la veu i els sentiments del poble, amb escenes multitudinàries.

Autors destacats: Frederic Soler (Serafí P.) i Àngel Guimerà.

Escola mallorquina

Formada per una generació de poetes que van escriure a les Illes Balears entre el 1900 i 1938. Van intentar crear una Renaixença balear i una renovació d'estils impulsada pels nous autors després de la Guerra Civil Espanyola.

Els membres de l'escola pertanyien a estaments socials més aviat conservadors i tenien una sòlida formació clàssica. El seu repertori clàssic es basava sobre la natura.

Realisme

Realisme: corrent artístic de mitjans del segle XIX que es caracteritza per voler mostrar la realitat immediata fent-ne una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la.

Naturalisme

Naturalisme: a l'últim terç del segle XIX els autors naturalistes intenten demostrar que els individus estan sotmesos al determinisme universal: el seu caràcter i la seva conducta estan subjectes a unes lleis semblants a les que regeixen els fenòmens físics o naturals.