Literatura Catalana: Llull, Metge, Martorell, Rodoreda i Espinàs

Ramon Llull

Ramon Llull (Mallorca, 1232) va néixer en una família barcelonina benestant. Va tenir el títol de senescal de la cort del futur rei Jaume II i va fer poesia trobadoresca. Se li va aparèixer Jesucrist crucificat, fet que el va motivar per dedicar la vida a la fe cristiana.

Obres

Va difondre la cristiandat arreu del món i a la societat. A més, va ensenyar la seva filosofia, l'art, l'àrab i altres llengües.

Viatges apostòlics

Va realitzar viatges per Europa i terres sarraïnes. El 1263 va tenir una il·luminació a la muntanya de Randa, on va dir que Déu li va revelar com havia d'ensenyar el seu sistema filosòfic. Va viatjar a París, Roma, Viena i el nord d'Àfrica.

Obra: Art

Tracta la relació entre raó i fe.

Obres religioses i morals

• Llibre de contemplació
• Llibre de l'orde de cavalleria

Poesia

Va escriure en prosa poètica, com ara el Llibre d'amic e amat.

Novel·la

Déu és el senyor i creador de totes les coses.

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, 1346) provenia d'una família cortesana. Com a escriptor, tenia coneixements de llatí, català i aragonès en lletres (gramàtica, retòrica, lectura d'obres llatines clàssiques i medievals). Va entrar a la cort, on va poder aprofundir en nous autors i noves lectures. Va ser secretari de Joan I i Martí I. La mort d'aquest últim va motivar la redacció de Lo somni, ja que va ser acusat.

Obres

• Lo somni
• Llibre de Fortuna e Prudència: narració en vers, en primera persona. El narrador va a una illa al·legòrica, on es produeix un debat entre Fortuna i Prudència sobre temes morals.
• Valter e Griselda: és una traducció al català del Decameró.
• Textos humorístics: en vers, paròdies d'un sermó i una recepta mèdica.

Impregna la prosa catalana d'elegància, estil clàssic i incorpora factors d'origen italià.

Joanot Martorell

Joanot Martorell (València, 1410) provenia d'una família pròspera i influent durant el regnat de Martí I, que va caure en desgràcia a la mort del seu pare. Joanot, com a hereu, va haver de fer front als deutes i defensar l'honor de la família. Va servir a diferents corts de la dinastia dels Trastàmara. La seva experiència com a cavaller, militar, cortesà i diplomàtic va marcar la redacció de la seva novel·la. Mostra el coneixement de les relacions humanes i la vida militar reial.

Costumisme (Tirant lo Blanc, capítol 13)

S'acosta a la realitat, vol descriure, com a testimoni, aspectes que l'escriptor veu que estan desapareixent, com a conseqüència del desenvolupament industrial i urbà.

• Quadre de costums: relat breu, esquemàtic i social.

Recuperació de la novel·la (Tirant lo Blanc, capítol 14)

Recuperació del conte i la novel·la, i posteriorment de la poesia. Als anys 50 el conte, i als 60 la novel·la, van ser el gènere predominant, amb una renovació important.

• Novel·la psicològica: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda.
• Realista: Josep Maria Espinàs, Baltasar Porcel.
• Noves fórmules narratives: Pere Calders, Manuel de Pedrolo.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda (Sant Gervasi de Cassoles, 1908) va tenir una infantesa agradable al costat del seu pare. Als 20 anys es va casar amb un germà de la seva mare, 14 anys més gran que ella. Va viure anys feliços durant la República, dedicant-se al periodisme polític, contes i novel·les. El 1939 es va exiliar a diverses ciutats franceses i, finalment, a Ginebra. Va començar una etapa amorosa amb Armand Obiols, que llegia les seves novel·les. Als anys 70 va tornar a Catalunya, després de la mort d'ell. Va morir el 1983.

Obres

• Aloma: d'inspiració autobiogràfica, amb un personatge femení que té relacions amoroses sense felicitat a l'entrada a l'edat adulta.
• La plaça del Diamant: Colometa i Quimet formen un matrimoni que perd les ganes. Ella es recupera amb l'adroguer del barri anys més tard.

Josep Maria Espinàs

Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) escriu articles, assaigs i narrativa. Ha col·laborat a la premsa, a l'Avui i a El Periódico, en català. També és conegut pels seus viatges a peu.