Literatura Catalana Medieval: Cròniques, Pensament i Segle d'Or

Literatura Catalana: Cròniques i Pensament Medieval

1. Les Quatre Cròniques (Segles XIII-XIV)

Les quatre cròniques redactades a la fi del segle XIII i durant el XIV relaten fets més o menys contemporanis. Són fonamentals per a la historiografia catalana.

El Llibre dels Fets, de Jaume I

• És el primer text historiogràfic escrit en català.
• L’única autobiografia d’un rei que s’ha conservat de l’edat mitjana europea.
• Té el caràcter d’una crònica personal.

La Crònica de Bernat Desclot

• El veritable protagonista és Pere el Gran, que l’autor presenta com un heroi cavalleresc.
• L’autor no recorre mai a la providència com a procediment d’interpretació general.

La Crònica de Ramon Muntaner

• Ofereix una relació estreta entre els fets històrics i els que l’autor va viure personalment.
• La part més brillant és el relat de l’expedició catalana a l’imperi bizantí al començament del segle XIV.

La Crònica de Pere el Cerimoniós

• Pren com a model la de Jaume I; el rei la va dictar personalment o en va controlar la redacció per un equip d’escrivans.
• Mostra la situació política del segle XIV.

2. El Pensament i la Llengua de Ramon Llull

El Pensament de Ramon Llull

La primera concreció del seu pensament va ser l’extensíssim Llibre de contemplació en Déu, obra que tracta tota la creació, l’home i Déu. L’autor va creure que la manera de convèncer els infidels l’havia resolta amb l’Art, el nucli de tot el seu sistema de pensament, exposat en diversos tractats. L’Art era una tècnica de pensament de base lògica i matemàtica que, segons l’autor, permetia demostrar que les grans veritats cristianes deriven de l’estructura mateixa de l’univers.

La Llengua de Ramon Llull

Va crear un model de prosa apte per a tractar totes les àrees del coneixement. Ramon va ser el primer autor europeu que va escriure en la llengua materna.

3. Francesc Eiximenis

L’obra més destacable és Lo Crestià, una mena d’enciclopèdia en què es va proposar arreplegar tot el saber de l’edat mitjana per a posar-lo a l’abast dels laics.

Altres Obres d'Eiximenis

• Llibre de les dones: L’autor explica quina mena de vida han de portar les dones.
• Llibre dels àngels: Escrita per a promoure el culte dels àngels.
• Vita Christi: Una vida de Crist.

L’interès literari de l’obra d’Eiximenis està determinat pel seu estil i el seu llenguatge popular, però també perquè en els seus llibres va abocar l’observació i l’experiència de tot el que havia vist i viscut. L’autor utilitzà un llenguatge pròxim als lectors, però va mantenir sempre un cert distanciament en tots els temes que tractava. El seu recurs preferit és la ironia.

4. El Segle d'Or de la Literatura Catalana (Segle XV)

El segle XV és considerat el segle d’or de la nostra literatura, perquè en aquesta època va tenir lloc una esplendor artística i literària que va tenir el centre a València. La prosperitat i el dinamisme polític va comportar una gran producció cultural, la qual cosa explica que els grans autors del segle siguen valencians:

• Els poetes Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.
• El novel·lista Joanot Martorell.
• Joan Roís de Corella, Jaume Roig i Isabel de Villena.

Tanmateix, mentre a Europa prosperava l’humanisme, els nostres escriptors van mantenir una mentalitat medieval. Malgrat l’obra de Bernat Metge i dels contactes amb la cultura italiana, les influències humanistes hi van ser marginals i anecdòtiques.

5. Curial i Güelfa

És una obra escrita entre el 1435 i el 1462, d’autor desconegut i amb un títol que es deu al crític Milà i Fontanals, descobridor de l’únic manuscrit que ens ha arribat de la novel·la. Narra l’ascensió social d’un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i de l’amor. S’estructura en 3 llibres:

Estructura de Curial i Güelfa

• El primer llibre: Dedicat a l’amor, narra la joventut de Curial, protegit i enamorat de Güelfa, de la qual s’ha de separar.
• El segon llibre: Dedicat a les armes, se centra en el torneig de Melú.
• El tercer llibre: Dedicat a la ciència i a la saviesa, narra les aventures de Curial, que es converteix en capità de defensa de la cristiandat i es casa amb Güelfa.