Literatura Catalana Medieval, Gèneres Periodístics i Lingüística

El Món Trobadoresc: Poetes, Trobadors i Juglars

El món trobadoresc es va desenvolupar al segle XII al sud de la Gàl·lia. En aquest context, es distingien tres figures principals:

• Poeta: Escrivia versos en llatí.
• Trobador: Creava poesia culta en occità o llatí, amb temes d'amor.
• Juglar: Interpretava les obres dels trobadors.

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Fins als 30 anys va viure a la cort, casat i amb dos fills. El 1265, arran d'unes aparicions, va abandonar la seva posició social i la família per entregar-se a Déu i dedicar-se a difondre el cristianisme.

Objectius de Ramon Llull

• La conversió d'infidels.
• La redacció de llibres cristians.
• La creació d'escoles.

Va morir el 1316. Va escriure sobre totes les branques del saber i en llatí, àrab, provençal i català. Un exemple destacat és el Llibre de meravelles.

Francesc Eiximenis: Teòleg i Escriptor

Francesc Eiximenis va néixer a Girona el 1327, fill d'una família burgesa dedicada al comerç. Va obtenir el títol de mestre de Teologia i el 1408 va ser nomenat bisbe. Va morir el 1409 a Perpinyà.

Va ser autor d'una obra molt extensa de caràcter religiós. El seu treball més conegut és Lo Crestià, escrit l'any 1391. Dels 13 llibres projectats, només se'n conserven 4. Els seus 2.587 capítols expliquen els costums de l'època.

Altres obres destacades inclouen el Llibre dels Àngels (1392) i el Llibre de les dones (1396), que ensenyava a les dones els defectes que havien de corregir.

Les Quatre Grans Cròniques: Segles XIII-XIV

Les Quatre Grans Cròniques, escrites entre els segles XIII i XIV, són testimonis clau de l'expansió de la Corona Catalanoaragonesa. Narren fets propers als autors, amb episodis històrics i de caràcter bèl·lic.

Crònica de Jaume I: Llibre dels Fets

• És una autobiografia escrita en primera persona.
• Va ser "dictada" (no escrita directament per ell), amb un estil popular i expressions col·loquials, tot i que també inclou un to culte.
• Narra fets de la seva vida personal i íntima, així com les conquestes de Mallorca i València, presentant-lo com un heroi.

Crònica de Bernat Desclot: Llibre del Rei En Pere

• L'autor és Bernat Escrivà, tresorer de la Cancelleria Reial, originari d'Es Clot (Rosselló).
• El protagonista és Pere II el Gran (també conegut com Pere el Gran de Sicília).

Crònica de Ramon Muntaner

• És la crònica que abasta un període de temps més extens, des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne.
• L'autor és alhora actor en l'episodi central de la conquesta d'Atenes i Neopàtria, protagonitzada pels Almogàvers, amb Roger de Flor al capdavant.
• Els seus objectius són glorificar els reis catalans i lloar la llengua catalana. Utilitza un llenguatge col·loquial.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

• És una autobiografia que cita el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi.
• És més objectiva que la de Jaume I i no es presenta com un heroi.
• Va reincorporar el regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.

El Reportatge Periodístic: Característiques i Estructura

El reportatge és un gènere periodístic informatiu que transmet informació detallada sobre un tema i busca sensibilitzar el lector al respecte. Pot ser oral (televisió, ràdio) o escrit (diari, revista).

És un format complex que pot incloure imatges, música, etc. Sol recollir molts temes i no necessàriament ha de ser d'actualitat. És més complet i extens que la notícia, ja que permet tractar el tema amb una major complexitat que el relat immediat.

Estructura del Reportatge

• Títol: Curt i atractiu.
• Entrada: Crida l'atenció, fins a 200 paraules que avancen dades clau.
• Cos: Paràgrafs que seqüencien la informació de manera lògica.

Processos de Formació de Paraules

Habilitació Gramatical

L'habilitació permet canviar la categoria gramatical d'una paraula sense modificar-ne la forma. La substantivació, per exemple, atorga la categoria de substantiu a altres categories gramaticals.

Derivació de Paraules

La derivació és el procés que permet obtenir paraules noves d'una mateixa família afegint afixos als lexemes (el lexema aporta el significat bàsic i no canvia en els derivats).

Pseudoderivats

Els pseudoderivats provenen del llatí i no del mot primitiu català, formant part de la llengua culta.

Sociolingüística: Conceptes Clau

La sociolingüística s'ocupa de la interrelació entre els fenòmens lingüístics i intenta comprendre les diferents situacions socials on es troba una llengua.

Diglòssia i Bilingüisme

• La diglòssia es produeix quan dues llengües diferents s'utilitzen per a funcions socials diferents.
• El bilingüisme és l'ús alternat de dues o més llengües.

Tipus de Bilingüisme

• Bilingüisme individual: Dues llengües en les mateixes condicions per a un individu.
• Bilingüisme social: Dues llengües en una societat (una pròpia i una forastera).
• Bilingüisme territorial: L'espai geogràfic queda dividit en zones delimitades segons els idiomes.

Composició de Mots

La composició de mots consisteix a formar mots nous per la unió de dos o més lexemes, de manera que el compost adquireix un significat nou.