Literatura Catalana Medieval: Goliards, Imprenta i Autors Clau
Goliards
Goliards: Eren persones que havien deixat de ser monjos o clergues sense beneficis i es dedicaven a cantar i recitar poemes en llatí i en llengues vulgars. Fan poesia culta. Els temes tractats eren: amorosos o sensuals, el vi i el joc...
Els Carmina Ripollensia eren textos que es troben al monestir de Ripoll. L'objectiu dels goliards no era entretenir al poble, ja que la gent, al no ser tan culta com ells, no els entendria. Només cantaven i recitaven poemes a la gent culta; per tant, era un art per a la minoria.
Impacte de l'Impremta (Segle XV)
Canvis Revolucionaris
L'invent de Gutenberg comporta una sèrie de canvis revolucionaris a l'època i marca la fi de la literatura medieval. Els canvis principals van ser:
- Augment de la demanda dels llibres gràcies a una major alfabetització del poble.
- Avenços en els coneixements dels metalls i els seus aliatges (fabricació de punxons, matrius...).
- Aparició del paper que es superposa al pergamí.
- Canvis en la mentalitat de l'home; el concepte de la ciència es fa més ampli.
Autors Destacats de la Literatura Catalana Medieval
Ramon Vidal de Besalú (Segles XII-XIII)
Va començar com a joglar, feia poemes amorosos a la cort d'Hug de Mataplana. Més tard es va formar com a trobador al castell de Mataplana. Obra: Las rasos de trobar.
Anselm Turmeda (Segles XIV-XV)
Era escriptor. Per influència d'un professor seu, es va convertir a l'Islam. Obra: La disputa de l'ase.
Francesc Eiximenis (Segles XII-XIII)
Era franciscà, va estudiar a les universitats més importants (Roma, Oxford...) i va morir com a bisbe. Obra: Lo Celeste (enciclopèdia del saber cristià).
Arnau de Vilanova (Segles XI-XII)
Era teòleg, metge, escriptor, polític i filòsof. Màxim representant de la medicina en l'època medieval. Obres: Flors de virtuts, Confessio de Barcelona.
Sant Vicent Ferrer (Segles XIV-XV)
Va dedicar la seva vida a predicar la doctrina de Déu per convertir jueus i sarraïns. Els seus sermons eren molt dramàtics, ja que moltes vegades feia crits i sorolls del dimoni. Va intervenir en la política.
Isabel de Villena (Segle XV)
Va ser monja i abadessa en un convent. Era feminista; subratllava la intervenció de les dones en els episodis evangèlics. És la figura femenina més important de la literatura catalana medieval.