Literatura Catalana Medieval: Poesia, Cròniques i Cancelleria

Modalitats poètiques dels trobadors

• Cançó: poema de lloança i idealització de la dama.
• Sirventès: es destinava a la moralització i a la propaganda política.
• Plany: lamentació per la pèrdua d'un gran personatge.
• Pastorel·la: explicava l'encontre amb una pastora i la conversa que se'n seguia.
• Escondit: excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.
• Alba: lamentació dels enamorats que s'han de separar.

La Cancelleria Reial i l'expansió del català

Jaume I va crear la Cancelleria Reial, organisme administratiu de la Corona d'Aragó. L'any 1264 va disposar que tota la documentació judicial del Regne de València fos redactada en romanç; d'aquesta manera, el català es va convertir en llengua nacional.

Els joglars i les cançons de gesta

Els joglars també recitaven poemes narratius on els protagonistes apareixien ornats amb les més excelses virtuts cavalleresques i religioses, lluitant contra els enemics de la fe i de la pàtria. Aquestes són les cançons de gesta. Els joglars també eren com un tipus de periodistes de l'època, ja que informaven la població.

Les grans cròniques medievals

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

Jaume I hi parla dels seus avantpassats i de la conquesta de Mallorca i de València. Aquestes dues darreres parts són les més extenses i ens mostren amb major claredat els trets distintius del seu estil:

• Llenguatge popular i improvisat: propi de qui dicta perquè un altre ho escrigui.
• Participació directa en allò narrat: l'ús del plural majestàtic és constant.
• Esperit militar i heroic: es complau en la descripció detallada d'anècdotes personals, estratègies i batalles.
• Sentiment religiós i providencialisme: hi ha constants referències de devoció religiosa i manifestacions que la voluntat divina és favorable a les accions de Jaume I.

Llibre del rei en Pere d'Aragó

El seu autor, Bernat Desclot, fou un funcionari de la Cancelleria contemporani a Pere II i Alfons II. Va enllestir la crònica entre 1283 i 1289, la qual tracta del regnat de Pere II. El principal mèrit de Desclot és utilitzar diverses fonts sense que això resti coherència al relat: prosificacions de cançons de gesta i altres documents per referir-se a l'època anterior a Pere II, així com documentació administrativa i testimonis directes per explicar el regnat de Pere II.