Literatura Catalana Moderna: Segles XVIII-XIX
La literatura catalana moderna
La literatura il·lustrada
Durant el segle XVIII augmenta l'interès per la història i la llengua. La poesia tracta temes barrocs. Es recupera el gènere natiu perdut des del segle d'or. Al teatre trobem el màxim exponent de la literatura il·lustrada a Menorca amb Joan Ramis.
Literatura popular
Abraça diferents gèneres i presenta una temàtica tant profana com religiosa. Les principals característiques són:
- Es transmesa oralment, cosa que provoca la modificació i múltiples versions.
- Va lligada al cant i a la música, i en alguns casos a la dansa.
- És anònima i expressa el sentir de tota una col·lectivitat.
- Estilísticament no presenta gaires variacions i el romanç és la forma més habitual en la poesia.
Les composicions més importants són els goigs, les nadales, les cançons de pandero, les corrandes, les cançons de bandolers, les rondalles i les llegendes. Pel teatre són més abundants les obres de caràcter religiós que les profanes.
La literatura renaixentista
Va sorgir a Itàlia a final de l'edat mitjana i es va estendre per Europa. La poesia catalana es manté fidel a l'herència medieval i els autors tendeixen a imitar l'estil d'Ausiàs March. Pere Serafí és un dels exemples d'artista renaixentista. En la prosa, Cristòfor Despuig destaca amb l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Literatura barroca
Es desenvolupa en un moment de crisi a Europa. Per això és una literatura pessimista. Deixa constància de la fugacitat de la vida i dels plaers mundans i remarca la importància de l'esperit religiós i la presència de la mort. Els autors més representatius són Francesc Vicent Garcia (poemes satírics, obscens i escatològics) i Francesc Fontanella (poesia temàtica amorosa).
En el terreny literari es produeix una dualitat entre:
- La producció literària culta experimenta un retrocés pel desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i part dels escriptors. Poques obres i de menor qualitat. Els moviments estètics són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.
- La literatura popular va tenir el seu vigor perquè el català era la llengua parlada i sentida com a pròpia pel poble català.