Literatura Catalana Post-Guerra Civil i Transició (1939-2000)
Literatura Catalana Post-Guerra Civil i Transició
Qüestions Clau de la Postguerra (1939-1975)
Josep M. de Sagarra i el Teatre Innovador
Després de la Guerra Civil, Josep M. de Sagarra va intentar reprendre el teatre amb un estil innovador. No obstant això, la mala crítica i el fracàs de públic el van fer retornar a les fórmules segures dels poemes dramàtics i les comèdies de costums.
Obra destacada: La ferida lluminosa, on tractava la hipocresia religiosa.
L'Assaig i la Reflexió Nacional
Després de la Guerra d'Espanya, es va plantejar una revisió a fons de Catalunya, primer des de l'exili i, ja a la dècada dels cinquanta, des de l'interior.
- Joan Fuster: L'assagista més prolífic i brillant de l'etapa. La seva obra gira entorn de dos grans temes de reflexió: l'ésser humà i la seva activitat creadora. Títol destacat: Nosaltres, els valencians.
- Josep Ferrater Mora: Amb Les formes de la vida catalana, centrava en quatre punts essencials el tarannà del país: la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia.
- Josep Trueta: Va publicar L'esperit de Catalunya.
- Altres autors: Jaume Vicens Vives i Gaziel.
- Assaig literari: Martí de Riquer, autor de la Història de la literatura catalana.
L'Èxit de la Memorialística
El gènere memorialístic (biografies, memòries, dietaris, diaris, autobiografies) va aparèixer amb força a la postguerra. El motiu del seu èxit rau en el fet que els autors van quedar fortament impactats pels fets relacionats amb la guerra que van viure, i els lectors se sentien identificats amb aquests relats.
Temes més recurrents: La guerra i l'exili.
Representants: Avel·lí Artís Gener (Tísner) amb Viure i veure, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig.
L'Obra Poliedrica de Josep Pla
L'obra de Josep Pla és poliedrica perquè presenta diverses perspectives per descriure la realitat de la seva època: biografies de personatges destacats, memòries, dietaris, llibres de viatge i assaig sobre la forma de ser dels catalans.
Pla creia que no s'havia d'escriure de res que abans no s'hagués vist, observat i meditat. La seva obra s'organitza en temàtiques com la memorialística i les proses de viatge, a part d'altres de temàtica més diversa.
- Proses de viatge: El meu país (dedicat a l'Empordà), Viatge a la Catalunya vella.
- Assaig: Els pagesos.
- Narrativa: El carrer estret, Aigua de mar i La vida amarga.
El Teatre Català Durant la Dictadura
A partir de 1946, malgrat la dictadura franquista, es va tornar a permetre representacions teatrals en català.
- Es va crear l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), amb la voluntat de connectar el teatre català amb els corrents dominants del teatre estranger.
- Va néixer l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), que va permetre el sorgiment del teatre independent a la dècada dels 60.
Dramaturgs destacats:
- Joan Oliver: Ball robat.
- Salvador Espriu: Primera història d'Esther i Antígona.
- Manuel de Pedrolo: Entre 1957 i 1962 va escriure 13 obres centrades en la temàtica de la llibertat.
- Maria Aurèlia Capmany: Es va estrenar amb obres de marcat perfil existencialista.
- Joan Brossa: Producció copiosa en l'àmbit més experimental.
- Josep Palau i Fabre: Va crear un model molt personal de tragèdia d'acció concentrada.
La Situació Cultural a Partir de 1975: La Transició
Context Polític i Cultural
La mort del general Franco el 1975 va significar la fi de la dictadura i l'inici d'un període de transició política cap a la democràcia. A Catalunya, es va produir la recuperació de l'autonomia i de les institucions d'autogovern: la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia.
Des de les institucions s'ha dut a terme un procés de reconstrucció nacional que es reflecteix en l'impuls donat a la normalització lingüística i cultural. El català està present als mitjans de comunicació, a l'ensenyament i al món editorial.
Pel que fa a la literatura, la legalització de l'ensenyament en català ha fet que els anys de la democràcia siguin una etapa de forta expansió, amb l'augment del públic lector i l'aparició de nous escriptors. Els autors de les generacions sorgides abans de la guerra van iniciar la publicació de les seves obres completes i memòries literàries.
Tendències de la Narrativa Contemporània
La narrativa posterior a 1975 es caracteritza per una gran diversitat de corrents:
- El costumisme urbà: Corrent que reflecteix la societat per mitjà de la descripció i la ironia.
- L'aproximació al·legòrica a l'esperit de l'època: Els costums es converteixen en una metàfora de l'existència. Exemple: Quim Monzó amb Uf, va dir ell.
- L'exploració i la recuperació dels mecanismes de la memòria col·lectiva (Narrativa elegíaca): Representants: Maria Barbal (Pedra de tartera) i Jesús Moncada (Camí de sirga).
- El discurs filosòfic: Tracta temes com l'existència o el pas del temps. Exemple: Jordi Coca amb Louise.
- L'obra entesa com un laberint: Es juga formalment amb el text, que el lector ha de reconstruir. Exemple: Vicenç Pagès Jordà o Màrius Serra (La vida normal).
- Narrativa històrica: Exemple: Pa negre d'Emili Teixidor.
- La literatura de gènere:
- Rosa: Màrmara, de Maria de la Pau Janer.
- Eròtica: Amorrada al piló, de Maria Jaén.
- Policíaca: Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent.
- Ciència-ficció: El jardí dels set crepuscles, de Miquel de Palol.
Alguns Narradors Clau
Jaume Cabré: La seva novel·la Les veus del Pamano tracta sobre la repressió franquista al Pallars i planteja el tema de la barbàrie que suposa tota confrontació civil i les conseqüències que genera en la població.
Carme Riera:
- Dins el darrer blau (novel·la històrica).
- La meitat de l'ànima (ambientada a finals dels anys cinquanta, en una postguerra a cavall entre Barcelona, Mallorca i l'exili francès).
Jesús Moncada: Nascut a Mequinensa. Camí de sirga, on Mequinensa té un paper decisiu.
Quim Monzó: El perquè de tot plegat i Mil cretins.
Albert Sánchez Piñol: La pell freda.
El Teatre a Partir dels Anys Setanta
A partir dels anys setanta es qüestiona el concepte tradicional de teatre, entès com un text escrit per un dramaturg. Van aparèixer una sèrie de grups (Els Joglars, Els Comediants, Dagoll-Dagom) amb un concepte teatral nou: el text esdevenia un element més i es donava entrada a manifestacions artístiques com la dansa o la música.
Durant la segona meitat dels vuitanta es va produir la recuperació del teatre de text.
Dramaturgs de la Recuperació del Text
Josep M. Benet i Jornet: Manté com a tret comú la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta. Posteriorment, s'ha dedicat a l'experimentació sobre les possibilitats que ofereix el llenguatge teatral, plantejant temes com la lluita entre la raó i l'irracional o el sentit de l'existència.
Sergi Belbel: Amb obres com Carícies i Forasters, mostra la violència que s'oculta en les actituds i les accions diàries del gènere humà mitjançant un plantejament renovador que combina els més diversos registres i mostra una sorprenent presència de l'humor.
Jordi Galceran: (Mencionat com a representant del teatre de text).
La Poesia Postmoderna
La poesia postmoderna es caracteritza per una gran varietat de temes (la mort, l'erotisme, la solitud) i per una gran varietat d'estils o tendències (realisme, postmodernisme, avantguardisme).
Representants destacats:
- Pere Gimferrer
- Narcís Comadira
- M. Mercè Marçal
- Gabriel Ferrater