La literatura catalana durant la postguerra

La literatura de postguerra

La guerra civil espanyola acaba amb la derrota del bàndol republicà i amb el començament de la dictadura del general Francisco Franco. Les conseqüències immediates foren la represàlia dels vençuts que no havien pogut fugir a l’exili, bé amb la mort, bé amb la presó, bé amb una repressió social i econòmica. La sensació que aquell període duraria poc, ben aviat es va anant diluint deixant pas al que va ser una dictadura de 40 anys.

La cultura en llengua catalana durant la postguerra

L’alineació amb el fascisme europeu, Mussolini i Hitler, durant la 2GM, donen pas a un aïllament internacional en acabar la GM que acabarà de manera una obertura progressiva cap a tot allò que ve de l’exterior, convençuts que el règim estava ben assentat. La guerra civil espanyola va suposar una desfeta important per a la cultura en llengua catalana ja que va interrompre i anul·lar el procés de normalització cultural iniciat des de la Renaixença.

Les actuacions del règim franquista

Les actuacions principals del règim franquista foren suprimir i transformar els organismes culturals propis, prohibir l’ús de la llengua, suprimir diaris i revistes considerats perillosos per part del nou govern, transformar entitats com l’Institut del Teatre o la Biblioteca de Catalunya per tal de marcar-los ideològicament, i empresonar els intel·lectuals més representatius de la cultura catalana.

Les conseqüències per a la cultura catalana

• La cultura pública (molt minsa), que dins del marc permès va intentar de fer arribar a la població.
• La cultura de l’exili, gràcies a la força de voluntat per part dels exiliats.
• La cultura clandestina, feta aquí i que lluità contra el govern a través de tertúlies, una literatura molt simbòlica, revistes i publicacions editades a l’estranger.

Salvar la llengua, recuperar la cultura, salvar les institucions, entre d’altres, són els objectius que uns i altres tenien en comú. Dins d’aquest marc, hem de tenir present l’aparició d’escriptors que deixen d’escriure en català per conrear els diferents gèneres literaris en castellà.

L'evolució de la literatura catalana

Pel que fa a la literatura feta aquí, durant la postguerra, l’actitud del règim entorn de la literatura feta en català, va evolucionant de la repressió absoluta inicial a una liberalització mínima al final de la dictadura.

Fins al 1946, la literatura es desenvolupa en la clandestinitat total. Es reunien en cases particulars on es feien lectures, conferències, commemoracions i, fins i tot, edicions d’obres diverses (com la revista Poesia). Fins al 1955, i després de la derrota de les forces de l’Eix, tenim un període en el qual es permeten alguns premis literaris i certes editorials en català i el contacte amb els intel·lectuals que estaven a l’exili. Fins al 1975, la permissivitat és major ja que el règim ha aconseguit una estabilitat sòlida i definitiva.

Pel que fa a la literatura feta a l’exili, va tenir un pes important durant els primers anys perquè era l’únic que es podia publicar. S’organitzaren per tal d’estar en contacte amb tots els intel·lectuals exiliats, de publicar revistes, obres fetes a l’exili i fins i tot, de traduccions i de l’organització de premis (jocs florals).