Literatura Catalana Postguerra: Repressió i Grans Autors

La Literatura Catalana de Postguerra i la Repressió

Després de la Guerra Civil, la repressió que el règim franquista va exercir sobre la cultura catalana va ser implacable. Es van suprimir els organismes culturals i es va prohibir l'ús de la llengua. La literatura catalana va patir la censura i la repressió. El teatre es va suprimir fins l'any 1946. La poesia va poder esquivar la censura amb més facilitat i es va convertir en un gènere molt important. La narrativa necessitava el suport d'autors i editors, tenia més dificultats per esquivar la censura i va acabar perdent públic a causa de les prohibicions i la poca difusió.

Llorenç Villalonga: Obra i Biografia

Producció Literària i Estil (1897-1980)

La major part de la seva producció literària, narrativa i teatre, es va publicar després de la guerra. És una literatura basada en la pròpia experiència i influenciada per la novel·la psicològica, que se centrava més en la vida interior dels personatges que no en l'acció. Villalonga va crear un món literari personal al voltant del mite de Bearn, que abans de la guerra és descrit de manera satírica i després és un lloc idealitzat. La seva primera novel·la, Mort de dama, és una peça clau de la seva obra, i Bearn o la sala de nines és una mena d'autobiografia de l'autor, amagat rere el personatge del baró de Bearn. Altres obres són la novel·la de Palmira, La gran batuda, i El misantrop. Villalonga va adaptar diverses obres narratives al teatre, de manera que aquest gènere reprèn els personatges, els símbols i els mites de les seves novel·les.

Vida i Trajectòria

Llorenç Villalonga pertanyia a una família benestant de Mallorca. Va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria a París, on va interessar-se per la literatura francesa. Abans de la Guerra Civil escrivia en català i castellà. Les seves col·laboracions a la premsa anaven signades amb el pseudònim Dhey. Durant la guerra es va afiliar a la Falange Española i es va enfrontar als intel·lectuals catalanistes de Mallorca. Després de la guerra, la seva obra iniciarà el camí de la idealització d'un món que desapareix.

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Evolució

Etapes de la seva Obra (1908-1983)

La seva obra està relacionada amb els esdeveniments més importants de la seva vida i es pot identificar amb les 3 etapes de la seva existència: joventut, maduresa i vellesa. Les obres de joventut van ser escrites entre 1932 i 1938. Són un conjunt de 5 novel·les que posteriorment l'autora va rebutjar, amb l'excepció d'Aloma, una obra psicològica i simbòlica sobre l'amor i la infelicitat que Rodoreda va revisar i reescriure al cap dels anys. Després de la guerra, Rodoreda va emprendre el camí de l'exili. L'any 1958, en l'etapa de maduresa, va publicar Vint-i-dos contes, recull de narracions on assaja diverses tècniques literàries. L'any 1962 va publicar l'obra que [descriu] la vida d'una noia d'origen popular des d'abans de la guerra fins a la postguerra. També va destacar El carrer de les Camèlies. L'última etapa la inicia Jardí vora el mar i el recull La meva Cristina i altres contes. La narrativa de Rodoreda evoluciona del realisme cap a la creació d'un univers literari mític i simbòlic, especialment centrat en la idealització d'un món desaparegut i en l'edat de la infantesa, [com la novel·la] Mirall trencat.

Biografia i Reconeixements

Mercè Rodoreda va tenir una formació autodidacta. De ben jove va col·laborar en diverses publicacions. Abans de la guerra va publicar unes quantes novel·les, de les quals va renegar més endavant. Només Aloma la va satisfer, tot i que anys després en va fer una segona versió. Després de la guerra es va exiliar a França i a Suïssa i va escriure les seves novel·les més importants, com La plaça del Diamant o Mirall trencat. A finals dels anys 70 va tornar a Catalunya. El 1981 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Glossari de Termes Clau

• ESCORCOLLAR: examinar minuciosament
• ARC-LÀMPADA: arc lluminós, que produeix llum
• ESTREBADA: estirar fort
• RETROCEDIR: tirar enrere
• REMOR: soroll confús
• ENVOLAR: enlairar
• UDOLANT: amb crits prolongats
• MISÈ: població al cap nord de la badia
• CALENDAS: primer dia de cada mes en el calendari romà antic
• ALBIRAR: veure de lluny alguna cosa sense distingir-la bé
• LIBÚRNICA: nau romana petita i lleugera
• CONTI: expliqui
• FI: mort
• BANY DE SOL: prendre el sol
• S'ADEIA: s'assemblava
• S'ESVAIA: escampava, es desfeia, es difuminava
• APARELLAR: agafar
• ESFEREÏDA: espantada
• APRESSA: donar-se pressa, córrer
• AMENITAT: hi havia molta gent, ambient turista
• ENFARFEGAVA: plena
• RECULAR: tirar enrere
• INSTAVA: animar
• DELIBERAREN: decidir
• VAGAR PEL RAS: caminar sense rumb
• AL RAS: aire lliure
• ESDEVINGUT: succeït
• VARAR: posar al mar una nau
• QUATRIRREM: nau més gran, amb 4 bancades de remers
• ATANSAR: acostar, aproximar
• GUAL: indret d'un riu o mar on l'aigua és prou baixa perquè s'hi pugui passar caminant
• ESTÀBIA: població a 5 km al sud de Pompeia
• SOFRE: element químic de color groc clar, expulsat pels volcans en erupció, que fa un gas d'olor sufocant