Literatura Catalana Postguerra: Rodoreda, Valor i Context
Context Sociopolític i Narrativa (1939-1970)
1. En quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època?
Els canvis polítics que van començar el 1939 tenien com a objectiu la unificació lingüística i la substitució de les llengües pel castellà; es va prohibir l'ús públic del català i l'ensenyament d'aquest idioma. Alguns dels intel·lectuals com Carles Riba, Antonio Machado, Pompeu Fabra... van haver d'exiliar-se i alguns d'ells van morir, però la majoria van tornar al país.
Després del 1939 la novel·la en català reapareix. El contacte dels escriptors amb el públic es va dinamitzar a partir dels anys cinquanta amb la creació de col·leccions dedicades al gènere com El club dels novel·listes.
La novel·la psicològica és una altra tendència, ja que domina el panorama narratiu fins la dècada dels seixanta. Hi ha autors importants com: Joan Sales o Mercè Rodoreda. Al País Valencià la producció literària durant la postguerra es va decantar pels versos.
La dictadura va evolucionar i va possibilitar l'accés dels escriptors a un públic més ampli; també van publicar moltes traduccions, cosa que va permetre al públic accedir-hi. Per tant, al final de la dècada la novel·la havia recuperat l'hegemonia entre el públic lector i més tard començaren a escriure els escriptors crescuts després de la guerra. Fins a l'any setanta la nova generació d'escriptors no es va incorporar.
Enric Valor: Vida i Obra Literària
2. Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor.
Enric Valor es va dedicar a difondre la gramàtica normativa al País Valencià (la flexió verbal). La seua vocació literària es va materialitzar amb l'aparició d'una novel·la en una sèrie de volums que han tingut un ressò ben ampli. No es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, el resultat és la creació d'un món literari fascinant.
A les novel·les del cicle de Cassana hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d'una classe social.
Posa en primer pla els conflictes i les tensions i fa el punt de mira de la novel·la i sobre el fons de la Primera Guerra Europea presenta un variat programa social que inclou tots els racons de la vila i dels seus voltants.
En les seues novel·les apareix molt vinculat al món rural d'on procedeix, es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista. Les seues novel·les es poden agrupar en dos grups: les novel·les de l'heroi individual i les novel·les en què l'heroi individual amb les seues peripècies és substituït per un protagonista col·lectiu.
Mercè Rodoreda i la Psicologia dels Personatges
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què?
Mercè Rodoreda només va anar dos anys a l'escola, als vint-i-tres anys va publicar la seua primera novel·la. L'any 1939 va emprendre camí a l'exili i a la dècada dels 50 es va establir a Ginebra en unes condicions millors i va tornar a reprendre la novel·la. El camí per a tornar a enfrontar-se amb aquest gènere és marcat per Vint-i-dos contes que tenen com a tema les relacions amoroses abocades al fracàs.
El 1962 va publicar la seua novel·la més famosa, La plaça del diamant, on hi apareix la Guerra Civil com un rerefons de la narració; el 1966 va publicar El carrer de les Camèlies; el 1967 Jardí vora el mar i el 1974 Mirall trencat, que és una novel·la de gran complexitat que té una visió del món tràgica i desencisada. A partir de La meva Cristina i altres contes, la narrativa de Rodoreda pren un caràcter cada vegada més simbolista i fantàstic.