Literatura catalana: Renaixement al Romanticisme (s. XVI–XIX)
Els canvis estètics dels segles XVI, XVII i XVIII
El Renaixement (segle XVI)
En teatre es conreen els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric, per a l'exaltació de l'eucaristia.
En prosa destaquen Los Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), de Cristòfor Despuig (1510–1574).
En poesia s'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda (c. 1518–1583) va publicar Flor de enamorados (1562), amb una cinquena part de poemes en català, que van influir en l'obra de Pere Serafí (c. 1505–1567).
Joan Pujol (c. 1514–c. 1603) és autor de La singular i admirable victòria de Lepant (1574), el primer poema èpic català.
El Barroc (segle XVII)
El Barroc manifesta contrastos entre conceptes transcendents (vida/mort) i entre parells oposats (llum/ombra; delicadesa/grolleria; bellesa/lletjor).
- Deformació a dos nivells: un de realista, pel qual s'arribava a la caricatura, i un d'idealista, pel qual s'obtenia la bellesa absoluta.
- Exageració, amb l'ús extrem de la hipèrbole.
- Dinamisme i vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre sintàctic.
Autors destacats: Francesc Vicent Garcia; Francesc Fontanella.
El Neoclassicisme (segle XVIII)
La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del neoclassicisme català. La poesia neoclàssica fa ús de la faula didàctica i la sàtira, seguint el model del francès La Fontaine. Quant als models teatrals, cal fer referència a la comèdia de caràcters (Molière) i la tragèdia (Racine i Corneille).
La Il·lustració va establir les idees bàsiques que van portar a la Revolució Francesa (1789) i que van fer esclatar un nou moviment cultural: el Romanticisme.
La Il·lustració (segle XVIII)
Després de tres segles de davallada, amb el Romanticisme van retornar la cultura escrita i la burgesia va endegar la Renaixença.
Romanticisme i Renaixença
El Romanticisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra, però a Catalunya no es manifesta fins a partir del primer terç del segle XIX. El principi bàsic del Romanticisme era crear un art nou, basat sobretot en la imaginació i, per tant, contrari a la raó i a la imposició de normes.
La Renaixença va impregnar d'ideals romàntics tots els àmbits: social (perquè va afavorir l'ascensió de la nova classe burgesa), econòmic (perquè va anar molt lligat a la Revolució Industrial), polític (perquè va activar el sorgiment del nacionalisme) i cultural (perquè va suposar la recuperació del català com a llengua literària).