Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració (Segles XVI-XVIII)

El Renaixement (Segle XVI)

El segle XVI va estar marcat per l'expansió per Amèrica i l'obertura de nous horitzons.

Els Humanistes

Els humanistes proposaven un programa vital i cultural basat en els clàssics grecollatins. Situaven l'ésser humà al centre de tot i creien en la seva dignitat i en la plenitud de les seves facultats físiques i intel·lectuals. Un nou protagonista social va emergir: el cortesà, un home polifacètic i educat en les corts (a diferència del cavaller medieval).

Carles V va afavorir la llibertat de pensament i la renovació de la poesia. Amb Felip II, va començar el període de la Contrareforma.

Nou Pensament Religiós

Un nou pensament religiós, la Devotio Moderna, es basava en la relació directa amb Déu i la lectura personal de la Bíblia.

La Poesia Catalana del Segle XVI

La poesia catalana del segle XVI presentava una varietat de corrents tradicionals, la pervivència d'antics gèneres medievals, la presència de poetes vinculats als trobadors (com Ausiàs March) i un model de poesia popularitzant. Es va revitalitzar la fin' amors, es va produir una imitació de gèneres, es va mantenir el vers anònim tradicional i van aparèixer noves modalitats (versos, estrofes, gèneres).

Autors Destacats del Renaixement

• Pere Serafí: Artista polifacètic (poeta, pintor, músic) amb influència de Petrarca i Ausiàs March. La seva obra inclou dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana.
• La poesia erasmista va ser un corrent crític basat en les idees d'Erasme de Rotterdam. Cristòfor Despuig, amb la seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, reflecteix la concepció humana i social sobre els grans temes del moment. Va ser un autor compromès amb el seu temps.

La Literatura de la Contrareforma

La literatura de la Contrareforma va sorgir després de les crisis religioses derivades de la Reforma. Es van prohibir les traduccions de la Bíblia i es va definir el dogma de l'Eucaristia.

Autors de la Contrareforma

• Joan Pujol: Sacerdot que va respondre a l'impuls de la Contrareforma amb els poemes La singular i admirable victòria de Lepant i Visió de somni.
• Joan Timoneda: Escriptor i editor prolífic (poesia, prosa i teatre). Va escriure poesia amorosa desimbolta i és autor de dos actes sacramentals: L'Església militant i El Castell d'Emaús.

El Barroc (Segle XVII)

L'estil barroc reflecteix la intenció estètica impactant de l'esperit de la Contrareforma. Trenca amb la llibertat de pensament, adoptant una visió pessimista de la brevetat de l'existència, la fugacitat del plaer, el sentiment de caducitat i la visió de la vida com a somni.

Característiques i Gèneres

Hi va haver una notable influència d'autors castellans com Garcilaso de la Vega i Francisco de Quevedo. Els gèneres predominants van ser la poesia culta i popular, i el teatre popular amb manifestacions derivades de la tradició medieval (com els actes sacramentals).

Autors Destacats del Barroc

• Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el primer escriptor català del Barroc i sacerdot. Va recollir els principals temes del moment en sonets on reflecteix el sensualisme, expressa el refinament i la captació sensorial amb artificis retòrics. La seva obra inclou la Comèdia de Santa Bàrbara.
• Francesc Fontanella (o Fontano) va reivindicar l'existència de la llengua catalana de caràcter culte. Un exemple és la seva Trogicomèdia pastoral d'Amor, Firmesa i Porfídia. La seva obra mostra una preocupació per la mort i utilitza recursos de dificultat verbal propis del conceptualisme. La seva primera obra teatral va ser Lo desengany.

La Il·lustració i el Neoclassicisme (Segle XVIII)

El segle XVIII va estar marcat per la polèmica, l'afany de llibertat i de crítica (amb la Revolució Liberal), un període en què la llengua catalana va ser substituïda pel castellà en molts àmbits.

Context Polític i Social

En el context polític, Felip V d'Anjou va propugnar l'absolutisme i l'uniformisme, mentre que Carles VI d'Àustria defensava una tradició política respectuosa amb les llibertats.

El Segle de les Llums, base del pensament actual, va fonamentar la crítica i l'explicació racional. La Il·lustració catalana va plantejar el problema de la llengua, amb figures com Antoni de Capmany i Gregori Maians.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme va ser un moviment de reacció contra els excessos sentimentals i formals del Barroc. L'obra neoclàssica s'havia de basar en la raó i ser versemblant, allunyant-se de la fantasia.

Gèneres i Autors Neoclàssics

• El Teatre: Joan Ramis va destacar per la tragèdia, sotmetent-se a la regla de les tres unitats: acció (un sol tema), temps (un sol dia) i espai (un sol lloc). Els arguments s'inspiraven en herois clàssics o bíblics. La seva obra més coneguda és La veritat de Lucrècia.
• La Prosa: Destaca l'obra d'El Baró de Maldà, un recull de textos sobre temes de la societat del moment, amb caràcter conservador i costumisme urbà, i un registre col·loquial i popular. La seva obra principal és el Calaix de sastre.