Literatura Catalana: Teodor Llorente, Jacint Verdaguer i Més
Poesia
Teodor Llorente: Poeta més important de les lletres valencianes. Naix a València, fill d'una família procedent de la Rioja. Estudià dret i va ser director del diari "La Opinión", que més tard es transformà en "Las Provincias". Redactà nombrosos articles de política, història, art i arribà a ser diputat a les Corts. Durant la joventut escrivia en castellà i es passà al català sols en l'obra poètica, perquè continuaria escrivint en castellà els seus articles periodístics. Traduí al castellà importants poetes romàntics. Controlà, junt als seus seguidors, tots els projectes de la Renaixença i evità que aquestos es mesclaren en la política. Va instituir al 1859 els Jocs Florals. S'adonà que l'intent de recuperació de la llengua catalana com a llengua literària havia sigut un fracàs.
Obra
Poesia jocfloralesca, imitant els autors medievals i de motius rurals. "Llibret de versos"
Jacint Verdaguer: Nasqué a Folgueroles, a la Plana de Vic. Era fill d'una família camperola amb poques possibilitats econòmiques. S'ordenà sacerdot i durant dos anys viatjà a través de l'Atlàntic i en aquestes navegacions acabà de redactar el seu gran poema èpic "L'Atlàntida". Col·laborà activament en campanyes polítiques mitjançant articles progressistes periodístics. Es produí un canvi en la seua vida interior i s'abocà a l'evangelització i a la pràctica d'exorcismes. Durant dos anys estigué reclòs acusat de demència i li retiraren les llicències sacerdotals. A causa d'això caigué en una depressió moral i espiritual. Més tard arribà a un acord amb el bisbe i tornà a donar missa. Morí de tuberculosi i el seu soterrarment fou multitudinari.
Característiques de la seua obra
- Creà una obra sòlida que serví de base a escriptors posteriors.
- Arribà a l'ànima del poble: simbiosi poeta-poble.
- Algunes de les seues obres foren traduïdes a altres llengües.
Els temes principals de les seues obres foren "Catalunya" i "Déu".
Obres
Poesia èpica: "L'Atlàntida", "Canigó". "En defensa pròpia" (en prosa)
Etapes de la seua obra
- 1a ETAPA: Poesia religiosa (L'Atlàntida)
- 2a ETAPA: Gran activitat literària (Canigó)
- 3a ETAPA: Tensions i lluites (En defensa Pròpia)
Narrativa
Narcís Oller: Nasqué a Valls. Es traslladà a Barcelona per estudiar advocat. Treballà com a funcionari de la Diputació i com a procurador de Tribunals. Va ser un gran lector tant d'autors clàssics com d'actuals. Entrà al món de la literatura com a aficionat i tingué que partir de zero per poder crear una tradició. Va ser un naturalista quant a la tècnica i un sentimentalista quant a la ideologia. Fou un escriptor passat de moda que no utilitzava models nous.
Etapes de la seua obra
- Aprenentatge: Romanticisme-Realisme: "La Papallona", que conté elements romàntics com el moralisme, redenció de la protagonista abans de la mort, i elements realistes: descripcions minucioses de l'ambient.
- Consolidació: Realisme-naturalisme: "L'Escanyapobres", "Vilaniu", "La febre d'or", "La bogeria"
- Recerca de noves fórmules: Realisme-modernisme: "Pilar Prim"
Teatre Popular
Eduard Escalante
El teatre popular naix del manteniment de la cultura en grups no castellanitzats. Hi ha de dos tipus:
- Religiós: destacant els "Miraclets" al País Valencià. Són peces breus d'un sol acte en vers que tracten d'un tema o miracle de la vida de Sant Vicent Ferrer.
- Profà: Destaca el "Sainet". Consta d'un sol acte, és breu, no sol durar més de mitja hora i generalment escrit en vers de 7 síl·labes de rima assonant. Predomina el caràcter còmic i burlesc sobre situacions de la vida quotidiana. Els personatges solen ser caricaturescs. Va ser utilitzat com a propaganda política. La temàtica preferent va ser amorosa, on dos enamorats fan front a l'oposició de les seues famílies.
Eduard Escalante: Màxim representant del Sainet valencià. Nasqué al Cabanyal, fill d'una família burgesa i va ser pintor de ventalls. La seua vida transcorregué prop del barri del mercat on conegué els costums, hàbits i conflictes de la societat. Escriví 47 sainets en els que descriu personatges i situacions que reflectixen els canvis socials de la València preindustrial de mitjan SXIX. Els sainets destaquen per la força burlesca i humorística però foren una crítica superficial poc profunda i per això no compartien la idea restauradora de la Renaixença.