Literatura Catalana (S. XV-XVIII): Decadència i Períodes

Panorama General de la Literatura Catalana (s. XV-XVIII)

Es constata una davallada de la literatura culta en català durant aquest període, tant en quantitat com en qualitat.

Conseqüències de la Davallada

• Castellanització de l’aristocràcia.
• Pèrdua de poder polític i econòmic de la burgesia catalana.
• Increment de l’ús del castellà i entrada de castellanismes en la llengua catalana.
• Pèrdua progressiva de la consciència d’unitat de la llengua catalana.

Malgrat aquesta situació, es manté una gran vitalitat de la literatura popular en català, manifestada en gèneres com rondalles, llegendes, pastorets, passions, goigs, etc.

Fets Històrics Rellevants (s. XV-XVIII)

• 1474: Unió dinàstica amb Castella mitjançant el matrimoni dels Reis Catòlics, fet que implica la pèrdua de la cort reial catalana com a centre de poder polític i cultural.
• 1492: Descobriment d’Amèrica, que comporta canvis comercials significatius i desplaça l'eix econòmic del Mediterrani a l'Atlàntic.
• 1556: Inici del regnat de Felip II, caracteritzat per una centralització del poder i una certa regressió ideològica.
• 1640: Comença la Guerra dels Segadors (o Sublevació de Catalunya).
• 1659: Signatura del Tractat dels Pirineus, que implica la pèrdua de territoris catalans (Rosselló, Conflent, Vallespir, part de la Cerdanya) en favor de França.
• 1714: Fi de la Guerra de Successió Espanyola amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre.
• 1716: Promulgació del Decret de Nova Planta, que suprimeix les institucions catalanes (com la Generalitat i la Cancelleria Reial) i imposa l'ús oficial del castellà, fent que el català deixi de ser llengua oficial de l'administració i l'ensenyament.

El Segle XVI: El Renaixement Català

El Renaixement és un moviment cultural que propugna la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina.

• Té com a precedent directe l’Humanisme.
• Presenta una nova visió del món basada en l’antropocentrisme (l'ésser humà com a centre de l'univers).
• Es manifesta en diverses expressions artístiques com la pintura, l'escultura, l'arquitectura, etc.
• Es produeixen intents de reforma de l’Església, influenciats per figures com Erasme de Rotterdam.
• En la literatura catalana, destaca la figura de Pere Serafí, poeta i pintor, autor d'obres en català i castellà.

El Segle XVII: El Barroc a Catalunya

El Barroc es caracteritza per una visió del món sovint pessimista i desenganyada.

• L'art barroc busca el lluïment, la complexitat i la magnificència, en contrast amb l’harmonia i l'equilibri del Renaixement.
• Temes recurrents en la literatura barroca són: la brevetat de la vida, la mort, el pas del temps (tempus fugit), l'engany de les aparences.
• Hi ha un gust marcat pel contrast: vida/mort, llum/ombra, bellesa/lletjor, plaer/malaltia, etc.
• Aquest període coincideix amb el Segle d’Or de la literatura castellana, amb autors de gran renom com Cervantes, Góngora, Quevedo, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Gracián, etc.
• Figures catalanes destacades del Barroc literari:
  • Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona): considerat el principal poeta barroc en llengua catalana, autor de sonets, dècimes i poemes de caràcter satíric i burlesc que van donar lloc al fenomen del "vallfogonisme" (imitació del seu estil).
  • Francesc Fontanella: poeta i dramaturg, autor de l'obra emblemàtica Lo desengany.

El Segle XVIII: Il·lustració i Neoclassicisme

La Il·lustració

La Il·lustració fou un moviment filosòfic, cultural i ideològic que es va desenvolupar principalment a França.

• Compta amb figures clau com Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Diderot, etc.
• Promou una literatura de caràcter eminentment didàctic i ideològic, amb l'objectiu de difondre el coneixement i la raó.
• Un dels projectes més emblemàtics d'aquest moviment fou L’Encyclopédie, dirigida per Diderot i D'Alembert.
• Les idees il·lustrades eren contràries a l’absolutisme monàrquic, al dogmatisme religiós i defensaven la raó, el progrés i l'educació.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme és la manifestació artística de la Il·lustració, caracteritzada pel retorn als principis estètics i temàtics de la literatura i l'art grecollatins clàssics (claredat, ordre, equilibri, contenció).

• Autors i obres rellevants en l'àmbit català durant aquest període:
  • Rafael d'Amat i de Cortada (Baró de Maldà): autor del monumental dietari Calaix de sastre, una crònica detallada de la vida quotidiana a la Barcelona de finals del segle XVIII i principis del XIX.
  • Joan Ramis i Ramis: poeta i dramaturg menorquí, autor de tragèdies neoclàssiques com Lucrècia.

La Literatura Popular i Tradicional Catalana

La literatura popular i tradicional en català va mantenir una notable vitalitat durant aquests segles.

Vitalitat

• Ha perdurat al llarg del temps, estant present en totes les èpoques de la història de la llengua i la cultura catalanes.
• Va experimentar una gran difusió i un notable creixement durant els segles XVI, XVII i XVIII.
• Va patir una pèrdua progressiva de vitalitat a finals del segle XIX i durant el segle XX a causa de factors com: l'alfabetització generalitzada, els canvis socials i laborals profunds, i l'aparició i expansió dels mitjans de comunicació de masses moderns, etc.

Característiques

• Generalment d'autor anònim.
• Es transmet principalment per via oral de generació en generació.
• Està subjecta a modificacions i variants constants durant el seu procés de transmissió.
• Les primeres manifestacions escrites sistemàtiques comencen a aparèixer a partir del segle XVII, tot i que n'hi ha d'anteriors.

Gèneres Principals

Teatre Popular

• Sainet: peça teatral breu, de caràcter còmic i costumista, sovint representada per actors aficionats, que reflecteix escenes i tipus populars.
• Peces semipopulars: inclouen les passions (representacions dramàtiques de la Passió de Crist) i els pastorets (representacions nadalenques sobre el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors).

Prosa Popular

• Rondalla: narració breu, generalment de ficció, que combina elements reals i fantàstics, sovint adreçada a un públic infantil i amb una finalitat moralitzant o d'entreteniment.
• Llegenda: narració de fets que parteixen d'un fons històric o real, però que han estat transformats, idealitzats o embellits per la tradició oral i la imaginació popular.

Poesia Popular

• Està estretament lligada al cant i a la música.
• Fa un ús predominant del vers d’art menor (generalment octosíl·labs) i de la rima assonant.
• Presenta una presència freqüent de tornades (refranys) i repeticions estructurals o lèxiques.

Temàtica de la Poesia Popular

• Cicle de l’any (poesia relacionada amb les festivitats religioses i civils, i amb les feines tradicionals del camp):
  • Nadales, goigs, cançons de Pasqua, cançons de sega, cançons de batre, etc.
• Cicle de la vida (cançons que acompanyen les diferents etapes i esdeveniments de la vida humana):
  • Cançons de bressol, cançons de falda, jocs infantils cantats, cançons de pandero, cançons de quintos, cançons de noces, cants de vetlla, etc.
• Cançons líriconarratives (també conegudes com a romanços, expliquen històries, sovint dramàtiques o heroiques):
  • Exemples notables: La presó de Lleida, L’hereu Riera, El rossinyol, El mariner, El comte Arnau, La dama d’Aragó, Els segadors (que esdevindria l'himne nacional de Catalunya), etc.