Literatura Catalana (S. XVI-XVIII): Prosa, Teatre i Poesia de la Decadència
La Prosa Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII
La llengua catalana només va tenir manifestacions en els gèneres de la didàctica i de la història. La narrativa va desaparèixer gairebé del tot, tot i que es va conrear la literatura popular (rondalles, llegendes).
La Didàctica: Ensenyar i Explicar
La didàctica és el gènere que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o explicar-les. L'obra de Ramon Llull n'és un primer exemple.
El diàleg filosòfic, conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i l'escriptor llatí Ciceró, imita una conversa entre diversos personatges (amb tesis i rèpliques).
Cristòfor Despuig: Historiador i Humanista
Cristòfor Despuig, nascut a Tortosa el 1510, va tenir una formació humanista i es va interessar per la història i la literatura. Va ser un gran coneixedor dels historiadors clàssics i va mostrar curiositat per la història de Catalunya i la Corona d’Aragó.
La seva obra principal és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), un diàleg entre Don Pedro i Fabio que consta de sis col·loquis i tracta diversos temes.
Baldiri Reixac: Defensa de la Llengua Catalana
Baldiri Reixac (sacerdot) es va preocupar per l’estudi i la defensa de la llengua catalana en una època en què la menyspreaven. L’any 1749 va publicar Instruccions per a l’ensenyansa de minyons, on proposava a les escoles que utilitzessin la llengua materna (el català). En aquesta obra, denuncia la manca de traduccions i fa un elogi de la llengua catalana.
El Dietari: El Baró de Maldà i el seu "Calaix de Sastre"
El Baró de Maldà (1746-1818) és l'autor de Calaix de sastre, un extens dietari en què descriu la vida de les ciutats i terres de Catalunya durant 50 anys. Aquesta obra monumental consta de 60 volums.
La Narrativa Popular: Llegendes i Rondalles
La narrativa popular inclou subgèneres importants:
- La llegenda: Sempre parteix d’un fet històric real que, amb el pas dels segles, ha estat deformat i enriquit amb elements meravellosos.
- La rondalla: Explica la història d’algú, i pot ser de tipus meravellós, d’animals o faules.
Característiques de la Rondalla
- Temàtica: Temps i espai indeterminats, combina elements reals amb fantàstics, i els protagonistes resolen un conflicte que acaba bé.
- Llenguatge: Senzill, de caràcter oral, utilitzant onomatopeies, diminutius i augmentatius.
- Finalitat: Adreçat al públic infantil i amb una finalitat moralitzadora.
El Teatre Català: Segles XVI, XVII i XVIII
El teatre català d'aquests segles segueix els corrents barroc i neoclàssic, principalment a través de la comèdia mitològica i la tragèdia neoclàssica.
El Teatre Barroc i Neoclàssic
Teatre Barroc: Comèdia Mitològica
El teatre barroc, amb la comèdia mitològica, va generar un teatre molt diversificat quant als temes: l’amor, la mitologia, la comèdia pastoril. A Catalunya, destaca l'obra Lo desengany (1650) de Francesc Fontanella.
Tragèdia Neoclàssica
Els gèneres promoguts són la poesia de to i temàtica bucòlics i pastorils, les faules i la tragèdia.
Joan Ramis (1746-1819) sintetitza l’esperit del Neoclassicisme i la Il·lustració. És autor de l'ègloga Tirsis i Filis i la tragicomèdia Rosaura, i també va escriure Lucrècia (1769).
El Teatre Popular: Temàtica Religiosa
El teatre popular es caracteritza per la seva temàtica religiosa. Dins d'aquest, trobem diversos cicles:
- Cicle de Nadal: Representacions del naixement de Jesús i l'adoració dels pastors i els Reis d’Orient.
- Cicle de Pasqua: Tracta la passió, mort i resurrecció de Jesús.
- Cicle hagiogràfic: Basat en les vides dels sants i de la Mare de Déu.
- Cicle bíblic: Episodis de l’Antic i Nou Testament.
La Decadència de la Llengua i Cultura Catalanes
Causes i Esdeveniments Clau de la Decadència
- Segle XVI: La consolidació del Regne de Castella provoca la desaparició de la Corona Catalanoaragonesa. El primer episodi de castellanització és la Guerra de les Germanies (poble contra nobles). La noblesa guanya per les armes i l'exèrcit. Com a conseqüència, la germana de Foix a València controla el poble per evitar una nova revolta. A això s'hi sumen els bandolers (a causa de la crisi) i els pirates (del nord d'Àfrica).
- Segle XVII: A la península s'imposa el cristianisme i els musulmans són obligats a batejar-se, convertint-se en moriscos. Felip III els expulsa, amb conseqüències econòmiques. També es produeix la Guerra dels Segadors (Catalunya contra França), on França guanya i demana part de la Corona (el sud de França).
- Segle XVIII: La Guerra de Successió. Mort el rei sense descendència, s'enfronten Felip de Borbó (que guanya amb gran ajuda) i Carles d’Àustria. Això suposa la fi de la Corona d'Aragó i s'imposa el castellà com a llengua oficial i de l'administració.
La Poesia Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII
La Poesia Renaixentista
La poesia culta va ser el gènere més utilitzat durant el Renaixement.
- Temes: Els fets amorosos, amb la idealització de la dona i la presència d'insatisfaccions amoroses. La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons, amb referències a mites clàssics grecollatins.
- Forma: S'introdueix el sonet (d'origen italià), amb 14 versos (4+4+3+3) d'art major i rima consonant.
Autors Destacats:
- Pere Serafí: Autor de 22 sonets amorosos.
- Joan Timoneda: La seva obra Flor d’enamorats inclou 280 poemes, 54 dels quals són en català.
La Poesia Barroca
La poesia barroca reflecteix una actitud de desengany i frustració (que prové del Renaixement), en un context de gran crisi.
- Temes: El pas del temps i la mort, la caricatura, el pessimisme.
- Recursos: Artificiositat, contrastos entre conceptes com la vida i la mort, deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes, ús de figures retòriques.
Autors Destacats:
- Francesc Fontanella: Conegut pels seus romanços pastorils, que tracten amors i desamors entre pastors.
- Francesc Vicent Garcia: Capellà i rector de Vallfogona, es burla de les dones i utilitza la ironia i la sàtira.
La Poesia Popular (Segles XVI-XVII)
La poesia popular va gaudir d’una gran vitalitat durant els segles XVI i XVII, contrastant amb la crisi que patia la literatura culta. El poble era majoritàriament monolingüe (parlava i entenia una sola llengua).
Característiques:
- Temes: Amor, feines, temes infantils, religió, històrics.
- Recursos: Versos curts, rima assonant, lèxic senzill, abundància d'arcaismes i dialectismes, lligada a la música i el cant, caràcter oral.
Gèneres:
- Goig: De temàtica religiosa, lloen la Mare de Déu o els sants.
- Nadales: Cançons sobre el naixement de Jesús.
- Corrandes: Cançons curtes de diversos temes.
- Cançons de bandolers.