Literatura del segle XX
La literatura del segle XX reflecteix la crisi dels valors i la dificultat de l'individu per encaixar en l'entorn social - corrents destacats
Literatura experimental
Poesia evoluciona en 2 direccions: d'una banda avança a l'evolució formal amb el moviment de les avantguardes. D'altra banda busca la poesia pura de l'expressió poètica. La novel·la explora nous camins: l'acció es perd i el temps deixa de ser lineal.
Literatura existencial
Qüestiona l'existència i el sentit del ser humà. La manca de valors condueix al pessimisme i l'angoixa.
Literatura social
L'escriptor pren un paper de lluita per la llibertat, justícia i la pau. La literatura és una eina de combat i denúncia.
Les avantguardes
Aporten noves tècniques literàries:
- Futuristes: proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
- Cubistes: popularitzen el cal·ligrama, text poètic en el qual les paraules i tipografies s'utilitzen per expressar un contingut en forma de dibuix.
- Dadaistes: creen textos incoherents a l'atzar.
- Surrealistes: busquen l'expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica.
Poesia dels anys 30 - Joan Salvat Papasseit
Poeta de formació autodidacta, un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. El seu poema La rosa als llavis presenta una relació entre el poeta i una noia jove, mostrant l'amor des de l'espontaneïtat.
El simbolisme
Considerava que la llengua literària era l'objectiu primordial de l'acte, buscant elaborar una poesia pura deslligada de la vida real, on la bellesa és un valor simbòlic.
Carles Riba
Figura central en el panorama intel·lectual literari i polític de Catalunya. La seva obra és d'una gran perfecció formal.
Teatre als anys 30
Caràcter innovador que criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris.
Josep Maria de Sagarra
Descendent d'una família aristocràtica, es va llicenciar en dret i va iniciar la carrera diplomàtica, però va deixar-ho per dedicar-se a la literatura. Va tenir èxit amb l'obra El cafè de la Marina, un poema dramàtic que reflecteix la tensió.
Literatura de postguerra
La guerra civil espanyola porta el país a la misèria. La cultura catalana pren dos camins: l'exili i la clandestinitat, amb la prohibició del català.
Literatura d'exili
Relacionada amb l'exili, on l'autor expressa sentiments de pèrdua i enyorança amb rebuigs totalitaris.
Literatura clandestina
Organització de tertúlies i lectures en cases, publicació de textos mecanografiats i revistes clandestines de manera il·legal.
Narrativa postguerra
La literatura reflecteix l'experiència traumàtica de la guerra, amb una predominància de la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges.
Pere Calders
Autor que utilitza la fantasia i els símbols per evitar parlar directament de la realitat, com en les Cròniques de la veritat oculta.
Merce Rodoreda
Escriptora universal de la literatura catalana, segueix els corrents europeus del segle XX amb una visió pessimista al llarg de la seva trajectòria literària.
La plaça del Diamant
La protagonista, Colometa, explica la seva vida que es capgira durant la guerra i la postguerra, on ha d'enfrontar-se a la pèrdua de l'ésser estimat i a un nou matrimoni.