La literatura doctrinarial i el context històric medieval

1. La literatura doctrinarial

1.1 Context històric: les religions i les monarquies

Després de l'Imperi romà, l'Església es va mantenir amb una estructura estable de poder. L'estabilitat esdevingué un punt de referència espiritual per a l'home medieval. La cristiandat va substituir l'Imperi romà.

Les monarquies havien unificat la xarxa de feus preexistents, convertint-la en una institució de referència.

L'Església, principal centre de promoció cultural, desenvolupà una tasca de recuperació d'obres de l'antiguitat clàssica.

Arreu d'Europa, algunes escoles de gramàtica episcopals s'han convertit en universitats. La ciutat de València no té universitat fins al 1500.

1.2 El Cisma d'Occident i les universitats

El 1378 es produí el Cisma d'Occident amb l'elecció de dos papes. La clerecia catalanoaragonesa i francesa va ser partidària del papa d'Avinyó, quan fou elegit papa el cardenal d'Aragó, Pere Martínez. El Concili de Constança resolgué el conflicte deposant els dos papes existents i nomenant-ne un de concòrdia.

1.3 La funció de l'escriptor

Durant l'Edat Mitjana, l'escriptor, vinculat per formació i ocupació a la cultura eclesiàstica, imprimeix als textos un caràcter instructiu. L'activitat pastoral buscarà vies d'aproximació en gèneres nous, aprofitarà els recursos de tècniques tradicionals i imitarà la prosa dels admirats clàssics llatins.

Tot i que el llatí era la llengua litúrgica, al s. XIV el romanç accedeix al terreny de la literatura amb l'aparició dels primers escriptors seglars. El català va passar a ser una llengua estesa.

1.4 El canvi dinàstic

A la Corona d'Aragó, a la mort de Pere el Cerimoniós, accedí al tron Joan, i després Martí I l'Humà. Ell no va deixar descendència. Per elegir el successor es reuniren i Ferran d'Antequera fou nomenat rei. Una nova dinastia començà a regnar; el seu origen castellà serà un factor en el principi del procés de castellanització de la societat.

Joan i Martí l'Humà foren reis decantats a les arts i les lletres, coneixedors del llatí i afeccionats a la lectura dels clàssics i autors eclesiàstics. Aquestes inclinacions afavoriren la circulació del coneixement:

• Francesc Eiximenis escrivia i aconsellava el rei.
• Vicent Ferrer fou el compromissari en el Compromís de Casp i utilitzà la seua influència a favor de Ferran d'Antequera.