Literatura d'Entreguerres: Noucentisme i Avantguardisme Català

Literatura d'Entreguerres: Context i Característiques (1918-1939)

Aquesta literatura es va escriure durant el període comprès entre la Primera i la Segona Guerra Mundial (1918-1939).

Es manté la intenció de modernització iniciada en èpoques anteriors (Renaixença i Modernisme).
Es busca la perfecció formal, amb la intenció de crear una obra ben feta tant en la forma com en l'estil.
Clara voluntat de renovació de les formes literàries.
Canvi en el paper de la dona: no només crea literatura, sinó que també en consumeix.
Hi ha una radicalització política que afecta profundament la societat.
Sorgiment del nou art: l'Art Popular i de Masses. Aquest art és accessible a tothom.
Les dues tendències literàries principals són el Noucentisme i l'Avantguardisme.

El terme prové de: Nou (perquè es renova) + Cent (referència al segle XX).

Tendència dominant durant el període d'entreguerres.
Projecte cívic i cultural impulsat per les classes governants.
La novel·la i el teatre continuen lligats a les formes del realisme (naturalisme i realisme).
Imperialisme: Voluntat de recuperació i de lligar el pensament a la literatura, que sempre segueix present.
Arbitrarisme: Predomini de l'ésser humà per sobre de la naturalesa.
Classicisme: Reivindicació de la cultura grecollatina pel que fa a la perfecció de la forma.
Èmfasi en la importància de la perfecció formal.

Després de la Primera Guerra Mundial, sorgeix una gran desil·lusió social per les pèrdues humanes. Es qüestiona profundament el paper de la religió i el llenguatge.
La burgesia s'enriqueix a costa del proletariat, fet que provoca l'aparició del pistolerisme.
Les avantguardes van ser diferents moviments artístics que se succeïen els uns als altres.

Carner va estudiar Dret, Filosofia i Lletres.

Va dirigir revistes i va publicar obres que el van apropar a cercles catòlics. Va ser un impulsor del Modernisme a Barcelona.

Va escriure poesia, prosa, teatre i va realitzar nombroses traduccions.

Les seves obres destaquen per la perfecció formal i la precisió i riquesa de la llengua (utilitzar les paraules adequades en cada situació).

Els fruits saborosos (1906)
El cor quiet (1926): Poesia íntima, sovint marcada per la nostàlgia que sentien els autors exiliats.

Formació en Dret. Vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià.
Utilitza elements surrealistes per parlar de la solitud i la impotència dels homes davant d’un món hostil.

Sol, i de dol (1947): Recull de sonets de temes existencials.