Literatura Europea i Modernisme Català: Anàlisi i Context Històric
La Literatura Europea a Finals del Segle XIX
A partir de mitjan del segle XIX, es pot dir que el Romanticisme havia passat de moda.
Moviments de l’època:
- El Parnassianisme: tenia com a ideal estètic fer una poesia formalment impecable, impersonal, objectiva i descriptiva. El seu objectiu era la bellesa independentment del seu contingut.
- El Simbolisme: no es basa en la descripció sinó en suggerir mitjançant símbols. Sorgeix a França.
- El Decadentisme: no és un moviment pròpiament dit. Neix a París. Va tenir influència en la majoria d'arts plàstiques i en tots els gèneres literaris. Defensaven l’art per l’art, l’artista està per damunt de qualsevol tipus de moral i tenien debilitat per les coses rares, extravagants i exòtiques.
El Modernisme. Context Històric:
La restauració de la monarquia borbònica va comportar un període de relativa pau i la burgesia catalana va tenir una folgada posició econòmica.
El Modernisme Artístic i el Modernisme Literari:
La majoria d’artistes es van obrir cap als nous corrents artístics. L’objectiu era fer de Catalunya un país modern.
Es diu Modernisme al moviment que va sorgir a Catalunya a final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l’art tradicionals en una cultura nacional moderna. El Modernisme literari va començar en dos fronts:
- La tendència vitalista-regeneracionista
- La tendència simbolista-decadentista. Destaca Santiago Rusiñol, que defensava l’artista davant la indiferència amb què era rebuda.
El centre d’aquesta tendència va ser Sitges. El Modernisme va ser un moviment complex i va significar una passa endavant en la consolidació del catalanisme polític.
Joan Maragall
Va néixer a Barcelona i no va voler seguir amb el negoci familiar. Es va dedicar al periodisme i a la literatura. Va col·laborar amb “L’Avenç”, revista impulsora del Modernisme.
Obra:
Maragall explica el concepte de poesia amb la teoria de la “Paraula viva”: el poeta en contacte amb la natura i després d’una experiència contemplativa transforma la paraula en poesia.
Maragall explica el seu concepte de poesia a “Elogi de la paraula” i “Elogi de la poesia”.
“Visions i cants” consta de dues parts: a “Visions” tracta de diversos mites i a “Cants” són poemes per ser musicats.