Literatura galega del segle XX: generacions, autors i obres principals

Xeració de 1936. Escoles poètiques

Escoles poètiques:

• Imaginisme, iniciat a Galícia amb el paisatgisme d'Amado Carballo.
• Neotrobadorisme, sorgit en el període de preguerra, caracteritzat per la reelaboració de les formes trobadoresques galegoportugueses. Destaquen Xosé María Álvarez i Álvaro Cunqueiro.
• Classicisme.
• Intimisme radical, amb María Mariño com a digna continuadora de Rosalia.
• Ruralisme, línia evocadora del paisatge.
• Socialrealisme, amb Luis Seoane i Lorenzo Varela, que recuperen la línia de denúncia cívica, i posteriorment Celso Emilio.

Aquilino Iglesia Alvariño

Obra:

• Señardá (1930), col·lecció de sonets que acusen la influència del saudosisme i del modernisme, així com dels poetes de les Irmandades, Cabanillas i Noriega Varela.
• Corazón ao vento (1933), en què mostra certa voluntat renovadora, que es manifesta en la recerca de noves formes rítmiques i imatges poètiques més agosarades.
• Comaros verdes (1947). La influència d'Amado Carballo segueix present en certs poemes hilozoistes, però també hi trobem poemes neotrobadorescos i altres amb una notable influència de Lorca i de la Generació del 27, del surrealisme, etc. El nucli temàtic més important de l'obra és el paisatge. Hi ha també una sèrie d'odes homenatge a grans poetes del passat.
• De día a día (1960), continua les línies lírica i descriptiva. To confidencial. Influència d'Horaci i Virgili.
• Lanza de soledá i Nenías (1960). La primera està formada per 45 poemes, dels quals només el primer i l'últim són sonets. Ús de l'encavalcament. Predomina el to reflexiu i transcendent. La segona recull la secció homònima de Comaros verdes i reuneix una sèrie de cants fúnebres en record de poetes gallegos i estrangers.

Álvaro Cunqueiro: poesia

• Mar ao norde (1932), conjunt de breus poemes, bastant abstractes i de no fàcil interpretació, en els quals la crítica percep l'empremta del creacionisme i del cubisme.
• Poemas do si e non (1933), continua la línia avantguardista de Mar ao norde, ara amb temàtica eròtica. Influència del surrealisme, amb un to alegre i lúdic.
• Cantiga nova que se chama riveira (1933), s'acosta al neotrobadorisme.
• Dona do corpo delgado (1950), el to líric es torna elegíac, cap a la melangia i el pessimisme.
• Harba aquí e acolá (1980). Sèrie de textos escrits durant les tres dècades anteriors. S'estructura en dos apartats: «As historias», on recrea personatges històrics i literaris, i «Verlas sombras e novos cantos», on es troben els versos més tristos i melancòlics.

Poetes de l'exili

Característiques de la literatura gallega de l'exili: compromís galleguista, auge de la poesia cívico-social, mestissatge i cosmopolitisme. Característiques de la poesia: predomini del discurs compromès sobre l'esteticista, mitificació del passat i caràcter epicorealista, i una influència moderada sobre la poesia de l'interior, per les dificultats de difusió. Destaquen Luis Seoane (As cicatrices, 1959; Fardel de exilado, 1952), Lorenzo Varela (Catro poemas para catro gravados, 1944) i Emilio Pita (Jacobusland, 1942; Cántigas de nenos, 1944).

Celso Emilio Ferreiro

• O soño sulagado (1954): el tema recurrent és la nostàlgia del paradís perdut, que s'identifica amb la seva infància a Celanova.
• Longa noite de pedra (1962): el missatge que transmet és una denúncia de l'opressió i del poder.
• Viaxe ao país dos ananos i Cantigas de escarnio e maldicir (1968): allibera la seva vena satírica.

L'últim poemari que va publicar en vida és Onde o mundo chámase Celanova (1975).

Promoció d'enllaç

Formada per poetes nascuts entre 1920 i 1930. Segueix diverses tendències com l'imaginisme, el neotrobadorisme, el surrealisme, la poesia religiosa, la poesia social o l'«escola de la Tebra». Destaquen Antón Tovar (Arredores, Berros en voz baixa), Luz Pozo Garza (O paxaro na boca, Códice Calixtino) i Manuel Cuña Novás (Frauta na noite, Fabulario novo).

Generació dels 50 o de les festes Minervais

Hi estan integrats poetes nascuts entre 1930 i 1940. Protagonitzen una ruptura crucial amb la tradició literària gallega. Entre els fets col·lectius que duen a terme destaquen la restauració de les festes minervals compostel·lanes, la col·laboració al diari La Noche, la creació de la col·lecció literària Illa Nova, la fundació de l'editorial i del grup Brais Pinto, i l'aparició del neotrobadorisme revolucionari. Destaquen Manuel María (Morrendo a cada intre, A primavera de Venus), Uxío Novoneyra (Os eidos, Muller para lonxe) i Xosé Luis Méndez Ferrín (Antoloxía popular, Con pólvora e magnolias).

Prosa

Ánxel Fole

• Á luz do candil (1953) i Terra brava (1955): totes dues consten de 14 històries que es desenvolupen a les terres del Courel i de l'Incio. Narrades a la manera dels contes orals, la majoria són de tipus fantàstic o pseudofantàstic, però també n'hi ha d'aventures i d'humor.

Álvaro Cunqueiro: prosa

Es classifica en dues línies:

• Narrativa llarga: Merín e Faminia, As crónicas do Sochantre, Si o vello Sinbad volvese ás illas.
• Llibres de semblances: Escola de menciñeiros, Xente de aquí e de acolá, Os outros feirantes.

Eduardo Blanco Amor

Ourense, segle XX.

• A esmorga (1959).
• Os biosbardos (1962): formada per 7 narracions curtes protagonitzades i explicades en primera persona per nois de condició humil. Apareix un món infantil misteriós, fantàstic i ple d'emocions.
• Xente ao lonxe (1972): basada en fets històrics. Constitueix una visió de la societat ourensana de principis del segle XX i un alegat social a favor dels drets dels desheretats.

Xosé Neira Vilas

Les seves obres es caracteritzen per la presència constant del món rural gallec de la postguerra.

• Memorias dun neno labrego (1961); Cartas a Lelo (1971); Aqueles anos do Moncho (1977): tres novel·les de protagonista infantil.
• Xente no rodicio (1965); A muller de ferro (1969); Querido Tomás (1980): protagonista adult.
• Camiño bretemoso (1967); Historias de emigrantes (1969); Remuíño de sombras (1973): aborda el tema de l'emigració.