Literatura i Gramàtica Catalana dels Anys 30 i Postguerra

Literatura i Gramàtica Catalana

Anys 30

Literatura

En els diaris i revistes dels anys 30 van col·laborar assíduament Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla i Carles Soldevila.

Josep Maria de Sagarra ha estat considerat, juntament amb Josep Pla, creador de la prosa catalana del segle XX.

Josep Pla: Tant pel seu valor indiscutible com per la seua extensió, l'obra de Pla és només comparable, dins del marc de la literatura catalana, amb la de Ramon Llull.

Gramàtica

Un text està format per un enunciat o per un conjunt d'enunciats enllaçats de manera coherent que transmeten un sentit complet. La coherència depén de la unitat de sentit i l'adequació a la situació comunicativa.

• Coneixement implícit: Recuperació del receptor d'informació no dita literalment en el missatge.
• Adequació: Factor de coherència textual.
• Situació comunicativa: Coneixement implícit compartit pels interlocutors, permet comprendre un missatge més enllà de la interpretació literal.
• Enunciat: Formen un text, es presenten cohesionats, connectats o enllaçats entre si mitjançant procediments lingüístics.

Mecanismes lingüístics:

• La reiteració lèxica o repetició de la mateixa paraula (platja, platja).
• Diferents paraules de la mateixa família lèxica (pa, panaderia).
• L'el·lipsi o supressió de paraules. Ex: M'agrada passejar. A Carla no.

Cohesió textual: Mecanismes de cohesió es basen en la substitució d'un terme que ha eixit en un enunciat anterior per altra paraula equivalent.

3 tipus de substitució:

• Per hiperònims (martell, eina)
• Per pronoms personals, possessius o demostratius (examen, meu)
• Es refereix a una acció o succés (sempre vas corrent, això)

Postguerra

Literatura

La postguerra i la majoria dels escriptors es van haver d'exiliar. Després va començar a articular-se una resistència cultural per mitjà de revistes i edicions clandestines. Durant els anys cinquanta la cultura en català anà guanyant espais per a desenvolupar-se, Carles Riba esdevingué el model de referència per a les noves generacions d'escriptors.

A partir del 1960 dominen el panorama literari els autors Salvador Espriu i Pere Quart.

Salvador Espriu, poeta, dramaturg i narrador, va organitzar la seua obra entorn de mites com Sinera i Sefarad. En Cementiri de Sinera (1946) identifica el món destruït per la guerra amb Sinera; en La pell de brau (1960) s'adreça al poble de Sefarad per denunciar les injustícies de la postguerra.

Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, va ser periodista, dramaturg, narrador... En la seua poesia dominen la sàtira, el compromís, l'escepticisme, el to moralitzador i la crítica de la burgesia, on l'autor va aconseguir una expressió poètica gairebé de conversa.

La situació després de la Guerra Mundial: Després de la derrota de la República, el franquisme va imposar la unificació lingüística de l'Estat, que havia de substituir totes les llengües minoritàries pel castellà i es va prohibir l'ensenyament i l'ús públic i oficial del català. Després de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota d'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, es va permetre la represa pública de l'activitat editorial en català.

Vicent Andrés Estellés: És la veu poètica valenciana més poderosa de tot el segle XX. Comença a escriure en els anys 40 una obra marcada pel drama de la postguerra, la seua poesia conté una voluntat d'inventariar, va ser un aprenent forner, també va estudiar periodisme.

Miquel Martí i Pol: És un dels poetes en català més populars i llegits. La seua poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix tant la seua pròpia realitat com el temps històric concret i crea un paisatge interioritzat, d'una gran serenitat. Els seus primers llibres de poemes, com El poble (1972), s'inclouen de ple en el corrent del realisme històric. (1929-2003) D'origen humil, a catorze anys comença a treballar a les oficines d'una fàbrica tèxtil, faena que abandona el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple que li va impedir moure's i parlar amb normalitat, i que va influir en la seua producció poètica. Fill d'un gravador, el 1936 s'allistà i lluità en el front de Lleida. Es va formar entorn de les avantguardes literàries, plàstiques, escèniques i musicals. Comença a conrear una poesia més lligada a la realitat, caracteritzada pel gust per les coses insòlites, la recerca del lirisme de les coses vulgars i l'ús d'expressions del carrer descontextualitzades.

Acronim: És una paraula formada per síl·labes inicials dels mots que componen una expressió complexa.