Literatura Llatina i Presència Romana a Hispània

Períodes de la Literatura Llatina

Època Arcaica (segles II-I aC)

Autors destacats: Plaute i Terenci.

Època Clàssica (segle I aC - segle I dC)

Període Ciceronià (primera meitat s. I aC)

Autors destacats: Ciceró, Cèsar.

Període d'August (segona meitat s. I aC)

Autors destacats: Virgili, Horaci, Ovidi.

Època Postclàssica (segles I-II dC)

Autors destacats: Tàcit, Suetoni.

Època Tardana (segles II-III dC)

Autors destacats: Marcel·lí, Sant Agustí.

Inicis de la Literatura Llatina

Els primers textos daten del segle II aC (cants religiosos). Durant els segles II-III aC, el contacte amb els grecs porta a l'adopció dels seus temes i cultura. Neix la sàtira.

Primers autors coneguts:

• Livi Andrònic: Escriu en llatí, fa teatre i tradueix L'Odissea.
• Nevi (c. 270 – c. 201 aC): Escriu teatre i l'obra èpica Les guerres púniques.

Gèneres Literaris Romans

Classificació segons: forma (vers, prosa), referència (realitat, ficció), finalitat.

• Tragèdia: Obres extenses en vers. Llenguatge solemne. Temes: tragèdies, herois i déus.
• Comèdia: Obres extenses en vers. Llenguatge poc acurat. Personatges: gent corrent. Temes: situacions quotidianes.
• Atel·lana: Obres curtes. Llenguatge groller, burlesc. Personatges fixos (tipificats).
• Mim: Obres breus, en prosa. Llenguatge poc acurat. Personatges: gent corrent.

La Comèdia

La comèdia romana s'inspira en les comèdies gregues (sovint són adaptacions o còpies).

• Fabula togata: De tema romà.
• Fabula palliata: De tema grec.

Temes comuns: amor, adulteri. Estructura típica: pròleg, actes/escenes, parts líriques.

Autors Destacats de Comèdia

Plaute (c. 254-184 aC)

Va exercir diversos oficis. Autor de 21 comèdies conservades. Utilitza personatges convencionals (tipificats). Coneixia bé els gustos del públic romà.

Terenci (c. 195/185–159 aC)

Va arribar a Roma com a esclau i fou alliberat. Va rebre l'ajuda i protecció del cercle d'Escipió. Autor de 6 comèdies conservades:

• Els germans
• L'eunuc
• Formió (el paràsit)
• La noia d'Andros
• L'autocastigador
• La sogra

Va tenir mecenes. La psicologia dels seus personatges és més elaborada que la de Plaute.

Administració i Ciutats Romanes a Hispània

Colònies i Municipis

• Colònies: Poblacions de nova creació, habitades per colons romans (sovint veterans de l'exèrcit). Considerades extensions de Roma, els seus habitants tenien ciutadania romana.
• Municipis: Comunitats indígenes amb existència prèvia a l'arribada dels romans, que rebien un estatut jurídic romà.

Emperadors i Figures Rellevants

• Emperadors: Trajà (98-117 dC), Hadrià (117-138 dC), Teodosi (379-395 dC).
• Figures hispanoromanes: Sèneca (4 aC-65 dC), Quintilià (c. 35-c. 100 dC), Marcial (c. 40-c. 102 dC).

Ciutats Importants

Emerita Augusta (Mèrida)

Fundada el 25 aC per August. Al segle III dC esdevé capital de la Diòcesi d'Hispània.

Empòrion (Empúries)

Palaiàpolis (ciutat vella): primera colònia grega, situada en una petita illa. Neàpolis (ciutat nova): fundada uns 50 anys més tard, a terra ferma. Posteriorment, s'hi va establir una ciutat romana paral·lela, amb estructures com l'amfiteatre.

Tarraco (Tarragona)

El 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, els germans Gneu i Publi Corneli Escipió estableixen un campament militar a prop de l'oppidum iber de Kesse. Durant el segle II aC, es desenvolupen dos nuclis: un de militar i un de civil. El 45 aC, Juli Cèsar concedeix a Tarraco l'estatut de Colònia (*Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco*). Entre el 27 i el 25 aC, August hi resideix durant les guerres càntabres, impulsant la monumentalització de la ciutat. Els anys 122-123 dC, l'emperador Hadrià s'hi estableix temporalment. Cap al 260 dC, la ciutat és parcialment destruïda per incursions franques. La seva estructura urbana es dividia en una part alta (Fòrum Provincial), dedicada al culte imperial i l'administració provincial, i una part baixa, que era la zona comercial i residencial.

Barcino (Barcelona)

Al segle I aC, August funda la colònia *Colonia Faventia Julia Augusta Pia Barcino*. Al segle IV dC, el poeta Ausoni l'esmenta en els seus poemes. L'any 415 dC, el rei visigot Ataülf hi estableix breument la seva cort.

Cronologia Clau de la Conquesta d'Hispània

• 219 aC: Setge de Sagunt per Anníbal (aliada de Roma).
• 218 aC: Inici de la Segona Guerra Púnica a Hispània. Desembarcament dels germans Escipió a Empòrion i establiment de campament a Tarraco.
• 209 aC: Presa de Cartago Nova (Cartagena) per Publi Corneli Escipió l'Africà.
• 206 aC: Captura de Gades (Cadis). Expulsió definitiva dels cartaginesos.
• 197 aC: Divisió d'Hispània en dues províncies: Citerior (més propera a Roma) i Ulterior (més llunyana).
• 155-139 aC: Guerres lusitanes (resistència liderada per Viriat).
• 154-133 aC: Guerres celtibèriques (inclou el setge i destrucció de Numància).
• 123 aC: Conquesta romana de les Illes Balears.
• 29-19 aC: Guerres càntabres. L'emperador August completa la conquesta de la península Ibèrica.

Llatinismes Comuns

• Accèssit: 'S'hi ha acostat'. Reconeixement o premi inferior a l'ordinari.
• Ad hoc: 'Per a aquest propòsit'. Adequat per a una finalitat determinada.
• Desideràtum: 'Cosa desitjada'. Allò que s'aspira a aconseguir.
• Ex abrupto: 'De sobte', bruscament.
• Ex aequo: 'En igualtat'. Es diu quan hi ha un empat.
• Ex professo: 'Expressament', a propòsit.
• In albis: 'En blanc'. Sense saber què dir o fer.
• Lato sensu: 'En sentit ampli'.
• Motu proprio: 'Per propi impuls', espontàniament, per iniciativa pròpia.
• Quid: 'Què'. Punt essencial o clau d'una qüestió.
• Quid pro quo: 'Una cosa per una altra'. Equivocació, malentès.
• Stricto sensu: 'En sentit estricte'.
• Totum revolutum: 'Tot regirat'. Confusió, desordre gran.