Literatura Medieval Catalana: Autors i Obres Clave
Ramon Llull (1232-1316)
Va fer de la narrativa un instrument per a convèncer i propagar la seva convicció religiosa. Les seves narracions són unes de les primeres de la història de la literatura europea. Fou predicador, filòsof, missioner i pedagog, i és considerat un dels creadors de la prosa literària catalana. En la seva obra narrativa destaquen Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill, on mostra que l'estat més desitjat per a les persones és el d'ermità. No qüestiona el sistema polític. Les seves obres mostren aspectes de la societat, com ara el Llibre de les meravelles i el Llibre de les bèsties. La finalitat de Llull era convèncer la societat i s'esforçava per ser entès. Tenia un estil molt repetitiu i adaptava el missatge als receptors. Volia plantejar la moralitat, adaptant el seu discurs al tipus de destinatari.
Cronistes Catalanes
Les quatre grans cròniques són: Crònica de Jaume I (1208-1276), Crònica de Bernat Desclot (1238-1288), Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336) i Crònica de Pere el Cerimoniós (1319-1387). Són obres a cavall entre la novel·la de cavalleries, la historiografia i la propaganda reial.
Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Fill d'un notari de Girona, va néixer a València el 1350. Als 17 anys va entrar al convent dominicà de la ciutat, on s'ordenà sacerdot el 1378. Va ensenyar teologia a la catedral de València i fou conseller i confessor de diversos membres de la família reial. Va morir a Vannes el 5 d'abril de 1419. Com a predicador, dominava l'art de l'oratòria. Les seves intervencions duraven entre 3 i 6 hores, i utilitzava recursos teatrals com ara gestos, diàlegs, plors i onomatopeies. Emprava la segona persona del singular per colpir directament els oients. Aprofitava recursos i tècniques literàries per a captar l'atenció dels oients. Amb una visió completament antihumanista, la seva predicació defensava les idees més tradicionals del seu temps. Va predicar amb gran renom.
Francesc Eiximenis (1330-1409)
Va néixer a Girona cap al 1330 en una família burgesa. Es va fer franciscà i va estudiar teologia. Durant 25 anys va viure a València i va morir cap al 1409 a Perpinyà. Entre les seves obres destaca Lo Crestià. També va escriure El llibre dels àngels i Lo llibre de les dones, que és un tractat sobre les virtuts i, especialment, els vicis femenins. Ens dóna una visió de la vida femenina del segle XIV. Amb la seva gran obra, Lo Crestià, pretenia orientar el comportament del bon cristià. També va escriure el Llibre dels àngels, Scala Dei i Vita Christi, sempre amb la intenció d'exposar les idees cristianes de manera senzilla. La seva és una prosa directa, amb un registre culte i urbà.