Literatura medieval catalana: trobadors, amor cortès i origen del català
Famílies lingüístiques
A. Famílies lingüístiques: indoeuropea; sinotibetana (xinès, tibetà); semítica (àrab, hebreu); finoúgrica (finès, hongarès); nigerocongolesa (suahili, zulú); ameríndia (quítxua, guaraní); esquimoaleuta (llengües inuit). Idiomes aïllats o de classificació discutida: basc, japonès i coreà.
Indoeuropea: romàniques, germàniques (anglès, alemany), eslaves (rus, polonès), cèltiques (gal·lès, bretó), indoàries (hindi, urdú) i grec.
Origen del català
B. Origen del català: prové del llatí vulgar, que evoluciona gradualment després de la caiguda de l'Imperi romà. Concili de Tours (813): predicar en llengua romànica entenedora per al poble. Llibre jutge (s. XI): primers textos jurídics en català. Homilies d'Organyà (finals s. XII-inicis s. XIII): primer gran testimoni literari conservat.
Goliards
C. Goliards: persones vinculades al món religiós que criticaven l'Església, les autoritats i els seus costums mitjançant la sàtira.
Trobadors i poesia trobadoresca
D. Trobadors i poesia trobadoresca: trobador = componia poesia i música; joglar = interpretava les composicions davant del públic; trobairitz = dona que componia poesia trobadoresca. Guillem de Cabestany (s. XII): llegenda del cor menjat; Cerverí de Girona (s. XIII): trobador català; Ramon Vidal de Besalú (s. XII-XIII): Razos de trobar, sobre la poesia i la llengua trobadoresques; Guillem de Berguedà (s. XII): sirventesos; Comtessa de Dia (s. XII): trobairitz.
Modalitats: trobar lleu = senzill; trobar ric = elaborat, amb molts recursos literaris; trobar clus = complex i difícil d'entendre.
Gèneres: cançó = amor idealitzat per la dama; pastorel·la = trobada entre cavaller i pastora; alba = separació dels enamorats a l'alba; sirventès = crítica política/social, sovint satírica; tençó = debat poètic entre trobadors; dansa i balada = composicions vinculades a música i ball.
Amor cortès
E. Amor cortès: model amorós medieval en què el trobador idealitza la dama i actua com el seu vassall; relació basada en el feudalisme (trobador = vassall, dama = senyora).
Fases: fenhedor = estima en silenci, no gosa declarar-se; pregador = declara el seu amor i suplica; entenedor = la dama correspon i li dona regals; drutz = relació íntima.
Personatges: midons = dama, significa «el meu senyor»; om = trobador; gilós = marit gelós que controla la dama; lausengiers = vigilants que poden denunciar la relació al marit.
Textos medievals
F. Textos medievals: jurament feudal = promesa de fidelitat i obediència; Llibre jutge = text jurídic (testament); Homilies d'Organyà = text religiós.
Claus per recordar
Claus per recordar: origen del català = llatí vulgar; trobador compon / joglar interpreta / trobairitz compon sent dona; trobar lleu = senzill, ric = elaborat, clus = complex; amor cortès: fenhedor → pregador → entenedor → drutz; cançó = amor, pastorel·la = cavaller i pastora, alba = separació, sirventès = crítica, tençó = debat.