Literatura Medieval Catalana: Trobadors i Cròniques Reials

Els Trobadors i Joglars Medievals

Trobadors

Els trobadors eren autors de la lletra i la música de les seves composicions, escoltades per un públic. Eren fills de nobles que es formaven a convents, però no eren monjos. Vivien a les corts i componien cançons en provençal. La poesia provençal va ser la més important d'Europa entre els segles XI i XIII. La llengua utilitzada era el provençal o occità, ja que al Migdia francès hi havia reis d'Aragó i hi estava establerta la cort reial.

Joglars

Els joglars difonien les composicions dels trobadors amb instruments musicals. Si els nobles trobadors no podien mantenir els joglars, ells mateixos feien de joglars.

L'Amor Cortès: Convencions i Perills

L'amor cortès era un conjunt de convencions amoroses practicades pels aristòcrates en les corts dels grans senyors medievals.

Característiques de l'Amor Cortès

• Fidelitat amorosa a la dama: El trobador (l'home) dirigeix els seus versos a una senyora (midons), l'esposa del senyor a qui era lleial (senhal).
• La societat era molt religiosa i l'amor podia anar més enllà. El marit (gelós) no acceptava aquesta situació i els enamorats estaven en perill.

Modalitats i Gèneres de la Poesia Trobadoresca

En la poesia trobadoresca, hi havia tres modalitats de llenguatge:

Les Tres Modalitats del Trobar

• Trobar leu: Senzill i directe.
• Trobar ric: Complicat i carregat de recursos expressius.
• Trobar clus: Complicat, conceptual i ple de figures retòriques.

Pel que fa als gèneres, n'hi havia sis principals:

Gèneres Poètics Principals

• Cançó: Lloança i idealització de la dama.
• Pastorel·la: L'encontre amb una pastora i la conversa.
• L'escondit: Excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.
• L'alba: Lamentació dels enamorats que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.
• Sirventès: Moralització, propaganda política o sàtira.
• Plany: Lamentació per la pèrdua d'un gran personatge, les virtuts del qual s'hi lloaven.

Trobadors i Trobairitz Destacats

Autors Masculins

Entre els autors destacats trobem Guerau de Cabrera, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Guillem de Cervera, que era el joglar preferit de Jaume I.

Les Trobairitz

Les dones que feien poesia trobadoresca s'anomenaven trobairitz. Cal destacar la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorca.

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Llibre dels Feits: Crònica de Jaume I

El Llibre dels Feits són les memòries escrites en primera persona per Jaume I. Ell dictava als seus col·laboradors. Parla dels seus avantpassats i de la conquesta de Mallorca, Múrcia i València.

Estil i Característiques

L'estil del Llibre dels Feits es caracteritza per un llenguatge popular i improvisat, anècdotes personals, un esperit militar i heroic propi d'un rei conqueridor i cavalleresc, i un sentiment religiós i providencialista.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere

Bernat Desclot era un funcionari de la Cancelleria Reial, tresorer de Pere II i cambrer d'Alfons II. La seva crònica se centra en el regnat de Pere II al segle XIII.

Característiques Destacades

• Coherència amb diferents fonts.
• Inclusió de cançons de gesta.
• Ús de documents historiogràfics.
• Gran coneixement de la política exterior de la Corona d'Aragó.
• Objectivitat.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Aquesta crònica va ser ordenada, dirigida i revisada per Pere III el Cerimoniós. El primer capítol tracta el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i la resta de l'obra se centra en el seu propi regnat. No hi havia cançons de gesta ni heroïcitat; ell fou un rei polític.

Estil i Contingut

• Llenguatge elegant i solemne.
• Sintaxi ben ordenada.
• Redacció en forma autobiogràfica.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va estar al servei de Jaume II i Alfons IV d'Aragó. Va participar en les lluites de Menorca, Sicília i Orient amb els almogàvers.

Característiques i Estil

La seva crònica és un llibre de memòries de les seves aventures i dels regnats anteriors, que combina elements de textos historiogràfics i cançons de gesta. Les seves característiques principals són:

• Monarquisme incondicional i patriotisme.
• Religiositat.
• Descriu violentament les batalles.
• Veracitat.

El llenguatge era senzill i directe, amb recursos propis dels joglars per mantenir l'atenció i l'interès de l'auditori. Està escrita en diverses veus narratives.