Literatura medieval i Renaixement
Edat Mitjana
Ramon Llull: Creador del català literari. Passa del català al llatí. Escriu en prosa. Va ser filòsof, teòleg i missioner. Característiques de la literatura medieval: Rocentrisme, voluntat didàctica i moralitzadora. 250 volums en llatí, català i àrab. Mitjà per divulgar les seves idees. Poemes autobiogràfics i poc naturals.
Ausias March: Poeta i cavaller valencià, un dels poetes més importants del segle d’or valencià i de la literatura valenciana. Ús d’imatges i comparacions. Necessitat d’explicar emocions o sentiments personals als altres (temàtica). S’allunya dels trobadors perquè no s’adreça a una dama impossible, sinó que parla de dones reals, amb defectes i virtuts, carn i ossos i sentiments reals. Escriu poesia culta en català, trenca amb la tradició trobadoresca i adoba estil propi.
Renaixement
Jacint Verdaguer: Temes: sepulcrals i de misteri, passat medieval, influència de la poesia popular, oral.
Escriu prosa ambiciosa. Dóna prosa en català modern. Poesia religiosa i patriòtica. Temàtica mística i amor per la natura. Estil literari modern, culte (però s’entenia). Poesia èpica amb essència romàntica. Ric en lèxic, sintaxi, segur en el ritme, vers i prosa. Religios. Mon antic. Fe i Pauta. Romanticisme ideal. Temes sepulcrals i de misteri, evocacions del passat medieval, influències de la poesia popular oral. Jocs florals 1959, el conreu de la poesia es prestigia i començaren a sorgir poetes arreu del territori. Temes del concurs: la religió, la patria i l'amor. Capaç de descriure una poesia enormement ambiciosa, bona prosa. Ordenat sacerdot. Vida regalada. Guanya els jocs florals amb l'extens poema èpic L'atlàntida.
Narcís Oller: Va cultivar el realisme i el naturalisme i després adaptant-se al modernisme. Explica processos de la societat del s. XX amb malalties com l’avarícia, l’enveja. Obres que comencen en el nus i després expliquen tot el que ha passat fins a arribar a l’inici s’acaba amb una solució. Representa la naturalesa com a realitat. És realista, l’única eina per veure la realitat és la raó. Crítica social.
Àngel Guimerà: 2 tipus de teatre: Tragèdia romàntica (1879-1890) Mar i cel, Drama realista (1890-1900): Terra baixa. Personatges marginats, apassionats, contradictoris, lluita amb ells mateixos, la societat els rebutja. Relacions amoroses, intenses, complexes i passionals, sovint com a conflictes de poder. Llenguatge expressiu. Bon domini de recursos escènics. Finals sempre tràgics (acaba morint algú). Triangles amorosos i una persona fràgil que fa que l’obra estigui en constant tensió. Us del llenguatge expressiu, que va directe als sentiments i vol fer sentir a l’espectador.