Literatura Medieval i Renaixentista: De Roig a Ausiàs March

Altres llengües estrangeres2,54 KB

Literatura Urbana: Jaime Roig

Espill és una prestigiosa narració en vers, una sàtira de la societat de l'època. El llibre narra la biografia del protagonista i repassa la seua vida desafortunada amb les dones. Quan mor son pare, sa mare el despatxa de casa i ha de guanyar-se la vida des de menut.

Característiques de la literatura urbana medieval

  • La literatura urbana medieval mostra una visió crítica i escèptica de les institucions socials del feudalisme i de l'Església.
  • Per a la gent que viu a les ciutats, els diners tenen molta importància.
  • A diferència de la literatura cortesana (tant la lírica trobadoresca com la narrativa cavalleresca), destaca el caràcter eròtic de l'amor i la misogínia.

Renaixement

Es caracteritza per la creació dels grans estats governats per monarquies autoritàries, els grans descobriments geogràfics, el trencament de la unitat religiosa, l'aparició del protestantisme i la difusió de la cultura.

La literatura cortesana del segle XVI: Diglòssica, populista i satírica

La diglòssia: usaven el valencià en l'àmbit familiar i col·loquial i el castellà en la literatura. Joan Ferrandis d'Heredia retrata els costums de la societat valenciana de l'època. S'hi barreja la tradició literària valenciana i elements populars adaptats al gust cortesà.

La literatura culta: El Barroc

El Barroc es desenvolupa des de 1580 al 1750. Un sentiment pessimista i la misèria s'apoderen de la societat espanyola a força de pagar alts tributs per sufragar les contínues guerres.

Característiques generals

  • S'infravalora la vida terrenal.
  • Dues actituds vitals: la inconsciència o la consciència.
  • L'objectiu de l'art barroc és la provocació mitjançant l'exageració.

Neoclassicisme

És el segle del pensament il·lustrat, basat en el racionalisme i l'empirisme. Es va centrar en l'acumulació de sabers i en el foment del progrés. Registre: comú i normatiu, tant formal com informal.

Ausiàs March

  1. El poeta es considera «mestre de l'amor», és a dir, el millor amant i el que més pateix a causa de l'amor.
  2. El poeta descriu el seu «jo» a través de la seua poesia.
  3. S'allunya de la tradició trobadoresca per la sinceritat amb què analitza els seus propis sentiments.
  4. El poeta enyora el passat feliç i rebutja el present, que és dolorós.
  5. Usa lèxic propi de la valleria i del feudalisme, i mostra orgull.

Descarregar

PDF Word HTML