Literatura popular i teatre religiós fins al segle XVIII
Literatura popular fins al segle XVIII
Entenem per literatura popular la d'autor desconegut, que es transmet oralment i forma part d'una tradició oposada i inspirada en la literatura culta, de la qual se'n serveix sovint amb la intenció de ridiculitzar personatges o situacions prestigioses. Naix de les necessitats d'expressió de la col·lectivitat en totes les activitats i sol anar vinculada a la música, al ball o a espectacles de teatralitat.
La lírica, en què predomina el vers curt, inclou gèneres religiosos i profans. Encara que es vehiculen per transmissió oral, els goigs i els romançs van ser difosos també en fulls impresos, la qual cosa contribuí a fixar-ne les diverses versions, mentre que les cobles mantingueren sempre una part d'improvisació. Els transmissors van ser cecs amb dots d'histrionisme, dedicats a la recitació pública i a la venda dels plecs impresos.
La producció literària de caire popular que perviu al llarg dels segles va ser quantiosa. Les classes populars, que en molts casos desconeixien el castellà, produïen molta poesia; a més, assistien freqüentment als espectacles teatrals, que es derivaven de les obres dramàtiques medievals. És un tipus de literatura col·lectiva anònima i de transmissió oral en la qual no participaven les classes altes.
Gèneres destacats
- Goigs: cançons religioses destinades a lloar algun sant o la Mare de Déu.
- Nadales: cançons referents al naixement de Crist o a qualsevol tema del temps de Nadal.
- Cançons de bandolers i lladres de camí ral: responen al fenomen social tan típic del barroc, el bandolerisme.
- Corrandes i cançons de pandero: cançons curtes de tema amorós, d'enyorança, de lloança a xiques i de treball. S'anomenen cançons de pandero perquè es cantaven amb l'acompanyament d'aquest instrument.
El conjunt de tots aquests és el que anomenem cançoner. A més, també hi ha el romancer, que és el conjunt de relats rimats que es deien o es cantaven a les places públiques; es contava la història d'algú que havia estat protagonista de fets de molta anomenada. Els relats es nodrien amb elements d'origen occitanofrancès, castellà o propi nostre. Manuel Milà i Fontanals n'en va recopilar molts.
Tenim les representacions, algunes vinculades a les festes populars com les desfilades de moros i cristians, i altres relacionades amb la vida religiosa com el Tirisiti.
Teatre religiós durant la decadència
La Festa o Misteri d'Elx
La Festa o Misteri d'Elx és una obra teatral que té les seves arrels en la tradició del drama litúrgic durant l'edat mitjana. Es tracta d'un cas significatiu de pervivència de teatre medieval representat dins un temple que ens ha arribat amb una escenografia pròpia del barroc.
Les representacions teatrals comencen a tenir un pes en la vida quotidiana medieval gràcies a les aportacions dels joglars que escenificaven les seves peces profanes. De forma paulatina, l'església va introduint les representacions a l'interior dels temples amb una voluntat clarament propagandística i dogmàtica.
D'aquesta necessitat va néixer el teatre religiós, i la fixació textual que es fa durant el segle XVI sobre els grans temes dramaturgics medievals. L'església acabà adoptant la forma dramàtica amb l'objectiu de difondre millor les qüestions més fosques del dogma cristià i a fi d'impressionar els seus fidels, adoctrinant-los alhora que mirava d'allunyar-los dels divertiments profans.
Els eclesiàstics d'aquell moment s'adonaren que el poble no en tenia prou amb les celebracions litúrgiques i començaren a propagar la seva doctrina mitjançant l'escenografia dels passatges més rellevants de la tradició bíblica.