La Literatura Valenciana: Del Romanticisme a la Renaixença

Altres llengües estrangeres2,99 KB

Romanticisme

Moviment poètic que sorgí a Alemanya al voltant de 1800 contra les tesis de la Il·lustració.

Renaixença

Moviment de gran abast que consistí a replantejar la condició nacional de la nostra societat (ex. En los dies del nostre rey Fernando, València; La Patria).

Jocs Florals (1859)

Són uns certàmens poètics on els poetes s'autodenominaven trobadors nous. Aquests autors s'inspiraven en els tòpics de la pàtria, la fe i l'amor. Els Jocs Florals constituïren un mitjà eficaç de popularització de la poesia renaixentista.

Autors destacats

Teodor Llorente (1836-1911)

Fundà i dirigí el diari Las Provincias i, el 1902, el nomenaren president honorari de Lo Rat Penat. Amb el control dels Jocs Florals, la seua influència en la poesia valenciana fou considerable. Les seues composicions més romàntiques es publicaren en el Llibret de versos (1885), reeditat com a Nou Llibret de versos (1902).

Vicent W. Querol (1837-1889)

Va presidir els Jocs Florals el 1885. Dins el volum Rimas (1877), inclogué onze poesies en un apèndix titulat Rimes Catalanes.

Lluís Galiana (1740-1771)

La seua obra, Rondalla de Rondalles, que aparegué anònima (1768) i fou editada per Carles Ros, és la millor peça literària feta per un autor valencià de finals del segle XVIII. Aquesta obra està inspirada en el Cuento de cuentos de Quevedo i tracta de les preocupacions d'una família davant el festeig de la seua filla.

Narració en vers

  • Romanços: Textos narratius llargs, estructurats en sèries de versos heptasíl·labs, entre els quals els parells rimen en assonant i els senars queden lliures.
  • Col·loquis: Composicions populars que, en forma de conversa o de diàleg, eren recitats al públic. Tractaven de qüestions d'actualitat i sobre els aspectes més animats de la vida quotidiana.
  • Carles Ros (1703-1773): Escrigué el Diccionario valenciano castellano i el Tractat d'adagis i refranys valencians.

Narrativa en prosa (s. XIX)

En aquest segle, el novel·lista es va convertir en un observador crític de la política, l'economia, la societat i fins i tot de la psicologia (autors com Émile Zola, Walter Scott, Charles Dickens o Benito Pérez Galdós).

Narració costumista

Tingué com a objectiu descriure les tradicions de la vida del poble. El seu gènere propi és el Quadre de Costums, en el qual es recullen els tòpics socials que estaven a punt de desaparèixer. Els primers quadres de costums es van publicar en revistes com: El Mole (1837), La Donsayna (1845), El Tabalet (1847) i El Sueco (1847).

Descarregar

PDF Word HTML