Literatura valenciana del segle XVII: prosa i teatre
La literatura del segle XVII en la nostra llengua
El segle XVII valencià acusa la crisi social i econòmica derivada de l'expulsió dels moriscos. La literatura escrita en valencià presenta un caràcter popular. Es van escriure dietaris que recullen, per ordre cronològic, diversos testimonis i notícies de l'època.
La prosa
Les obres en prosa escrites en valencià són escasses i destaca la presència de dietaris.
- Pere Joan Porcar: Escriu fragments d'un dietari que descriu la València del segle XVII. Es narren fets quotidians i extraordinaris en una llengua popular. "Coses evengudes en la ciutat e regne de València".
- Joaquim Aierdi: Escriu un immens dietari, "Notícies de València i son regne". Trobem anotacions referides a temes religiosos, celebracions festives i la violència social.
El teatre
El teatre religiós continua el seu auge i esplendor. Cal sumar-hi comèdies i altres formes menors de teatre breu de gust barroc.
- Francesc Fontanella: Escriu obres cultes de teatre en vers com "Amor, firmesa i porfia" i "Lo desengany": és la seua millor peça, de temàtica mitològica, on conta les relacions amoroses entre Venus i Vulcà. Aquest tema és aprofitat per a introduir uns personatges, Tirsis i Mireno, que han de resoldre els seus problemes amorosos.
- Francesc Mulet: Autor de "La infanta Tellina i el rei Matarot": paròdia de les intrigues amoroses en una cort cavalleresca. Té un erotisme grotesc i una expressió grollera. També escrigué "Los amors de Melisendra": reprèn el tema medieval de la rivalitat entre Gaiferos i Almansora. Paròdia d'un romanç carolingi. Els personatges són presentats d'una manera burlesca i desmitificada.
La literatura del segle XVII
És una època de crisi i de pessimisme. És una conseqüència lògica davant els problemes econòmics, les guerres, l'estancament demogràfic i la desconfiança en aquell progrés del Renaixement.
El barroc
Fou un període molt prolífic en totes les formes de manifestació artística en les quals batega una actitud de desengany.
- Els temes són seriosos, producte de la crisi del pensament: fugacitat de la vida, pas del temps. És molt comú disfressar el pessimisme.
- La forma de plasmar aquests temes es regeix pels recursos literaris:
- Confusió entre realitat i aparença.
- Deformació de la realitat: caricatures.
- Gust pel recarregament, la hipèrbole i l'hipèrbaton.
Corrents literaris del barroc
- Conceptisme: Dóna mostres d'enginy per mitjà d'idees i mots, i les paradoxes.
- Culteranisme: Busca la bellesa formal mitjançant metàfores, hipèrbatons, etc.
L'argumentació
Discurs que aporta raons per a la defensa d'una opinió o idea.
- Plantejament: Exposició de la idea que es pretén defensar.
- Tesi: Presentació dels arguments amb claredat per a defensar la tesi.
- Premisses: Idees compartides pels interlocutors a l'hora de formar una opinió.
- Cadena d'arguments: Demostracions que s'aporten per a convèncer.
- Conclusió: Síntesi de la tesi argumentada.
Recursos
- L'ús de connectors per a l'ordre i les diferents parts de l'argumentació.
- Citacions d'autoritats: frases d'especialistes en la matèria.
- Interrogació retòrica: afirmació feta en forma de pregunta.