Literatura valenciana: Renaixença i Naturalisme

Segles XVI-XVIII: Decadència

Escassa qualitat i quantitat d'obres literàries.

Segle XIX: La Renaixença

Moviment de redreçament de tot allò valencià. Retorn a l'època d'esplendor (segle XV).

És un moviment cultural que pretén treure la llengua i la cultura dels usos informals i vulgars a què havia estat reduïda per la pèrdua de l'autogovern i tres segles de literatura no culta. El segle XIX: increment de la persecució legal de la llengua i castellanització descendent.

La poesia durant la Renaixença

La Renaixença valenciana es divideix en:

• Poetes d'espardenya: Classe social humil, republicana i progressista. Premsa i teatre còmic, vocabulari col·loquial. Constantí Llombart i Eduard Escalante.
• Poetes de guant: Burgesos conservadors. Teodor Llorente i Vicent W. Querol.

Jocs Florals: Lema: Pàtria, Fe i Amor.

Normativització del valencià

Carles Salvador, Sanchis Guarner, Normes de Castelló (1932).

Objectius de la Renaixença

• Recuperar el prestigi i la vitalitat social i cultural.
• Crear una literatura i un model de llengua modern.

Catalunya: La Renaixença es recolza sobre la realitat social, amb politització del moviment.

València: Fenomen superestructural, escassa politització.

Teodor Llorente

Va seguir els Jocs Florals, l'historicisme i el paisatgisme sentimental. Membre fundador de 'Lo Rat Penat'.

El teatre durant la Renaixença

• Culte: Representa les característiques del moviment romàntic europeu. Passions amoroses, afanys de llibertat, la lluita de l'heroi per l'amor. Àngel Guimerà i Frederic Soler.
• Popular: Llengua col·loquial amb situacions quotidianes. Sainets, el valencià s'usa per a fer riure, ja que el castellà és la llengua de prestigi. Així naix el sainet, que busca la identificació del públic amb els personatges. Eduard Escalante i Bernat Baldoví.

Eduard Escalante

Màxim representant del sainet valencià. Sainets que reflecteixen els canvis socials. Obres destacades: Bufar en caldo gelat. Les seues peces transcorren en l'àmbit domèstic.

Àngel Guimerà

Es desenvolupa a Catalunya un teatre que intenta produir obres dignes segons els cànons romàntics, usant una llengua arcaica i recreant episodis medievals. Tema principal: passió humana. Obres: Mar i Cel. Tocs realistes com en Terra Baixa, que és una obra revolucionària.

Naturalisme i Realisme (XIX-XX)

Representar la realitat a través de forma objectiva. L'objectiu novel·lístic és una ficció que descriga la veritat amb tota la precisió d'una demostració científica. Atracció pels ambients degradats i personatges marginals (barris miserables, etc.). Espais geogràfics nous. Determinisme ambiental i biològic. La literatura ha de ser útil, transformadora, crítica, etc.

Naturalisme: Intenta explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura.

Realisme: Reflex detallat de la realitat.

Narcís Oller

Obres: La papallona, L'escanyapobres, Pilar Prim, Vilaniu i La Febre d'Or.