Literatura Valenciana Segle XV: Autors, Corrents i Cenacles

La Literatura Misògina

Antecedents: a la Bíblia (pecat d'Adam i Eva), Bernat Metge, Vicent Ferrer...

Jaume Roig i L'Espill

Metge valencià prestigiós que començà a escriure l'Espill o Llibre de les dones, en Callosa d'en Sarrià, única obra que se li coneix.

Estil de L'Espill

Els versos són durs i intensos. És un estil el·líptic, amb abundància d'hipèrbatons, sovint difícil d'entendre, per la qual cosa els escriptors castellans el coneixien com el Oscuro. La seua llengua és culta, empra varietat de recursos literaris (destaquen les comparacions).

Temàtica Misògina a L'Espill

La temàtica s'insereix en la misogínia, que acusa les dones de maldats. La misogínia tenia una llarga tradició i unes arrels religioses antigues: culpabilitza la dona. Només se'n salven la Verge Maria i la seua dona, Isabel. L'Espill també critica la societat de l'època; és una narració en versos apariats de quatre síl·labes, noves rimades comediades.

Estructura de L'Espill

• Consulta: adreçada al cavaller Joan Fabra on diu el propòsit i tema de l'obra (atac a les dones, obra realista i satírica).
• Prefaci: aconsella els homes perquè desconfien de les dones.
• Llibre primer: el protagonista narra en primera persona les seues aventures. Viatja a París i torna a València.
• Llibre segon: fracassos sentimentals per la maldat de les dones.
• Llibre tercer: Salomó critica les dones.
• Llibre quart: decideix dedicar-se a la vida contemplativa, dedicada a Déu.

Isabel de Villena i Vita Christi

Dona que escriu una única obra, Vita Christi, la vida de Jesucrist. La novetat més important és que la Verge Maria conta la vida del seu fill. Aquesta és una obra feminista perquè les dones apareixen com a prudents, bones... L'obra s'interpreta com una rèplica al corrent literari misogin que era encapçalat per Jaume Roig amb l'obra l'Espill. Isabel utilitza un vocabulari senzill.

Corrents Estètics Europeus al Segle XV

En el segle XV s'esdevenen un seguit de canvis socials i culturals que clouen l'edat mitjana i enceten una nova visió del món que transforma les idees estètiques, polítiques i religioses europees. La visió humanista, que centra l'atenció en la persona, començava a desplaçar la concepció teocèntrica de la vida que havia dominat l'edat mitjana. Aquest canvi, el Renaixement, començà a Itàlia en el segle XIV i assolí la màxima esplendor durant els XV i XVI. Té les arrels en l'inici mateix de la literatura italiana amb els poetes del dolce stil novo i en la cort siciliana de Frederic II.

Figures Clau i Conceptes

• Humanisme: final de l'edat mitjana, l'home és el centre.
• Renaixement
• Dant: dolce stil novo (no amor cortès, amor abstracte, com és? i què provoca?) -> Divina Comèdia -> Beatrice -> Dona angelicata.
• Petrarca: humanista important -> crea model literari -> publica obres d'autors clàssics -> Canzoniere -> Laura, dona idealitzada.

Jordi de Sant Jordi

Poeta cortesà nascut a València a la fi del segle XIV. Participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim. La seua obra poètica té díhuit poemes, la majoria de tema amorós, on mostra una major sinceritat i modernitat. Jordi utilitza un provençal ple de catalanismes. L'aportació més important de Sant Jordi és Estramps, amb versos sense rima però amb certa regularitat. La dedica a lloar la seua estimada i mostrar les seues virtuts.

Els Cenacles Literaris Valencians

• Reunions literàries
• Nova manera de veure la literatura: entreteniment/divertiment.
• Nou públic lector: burgesos que volen literatura basada en la realitat i que els divertisca.

Cenacle Aristocràtic: Valenciana Prosa

• Autors: Roís de Corella (exemple destacat).
• Temàtica: literària en forma de debat.
• Llengua i estil: llengua culta, estil llatinitzant.
• Lloc de reunió: a casa de Berenguer Mercader.

Cenacle Burgès: Escola Satírica Valenciana

• Té el precedent més pròxim en l'Espill.
• Lloc de reunió: es reunien a casa de Bernat Fenollar.
• Llengua i estil: usaven una llengua col·loquial plena d'expressions quotidianes.
• Temes: escrivien de manera col·lectiva sobre amor, dones i sexe de manera satírica.
• Pretensions: no tenien pretensions literàries, volien divertir-se.