Lleis de l'Article 150 CE: Marc, Transferència i Harmonització
Article 150.1: Lleis Marc
L'Article 150.1 de la Constitució Espanyola estableix que les Corts Generals, en matèria de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes Comunitats Autònomes (CA) la facultat de dictar normes legislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Així, una CA pot legislar sobre competències de l'Article 149 de la CE que, per tant, no es troben en el seu Estatut.
La llei marc s'ha d'aprovar com una llei ordinària (per majoria simple) i conté les bases i directrius a les quals s'han d'ajustar les CA autoritzades. Les CA estan limitades per les lleis marc, un aspecte que controla el Tribunal Constitucional (TC), ja que si una CA no s'adapta a les lleis marc, la seva normativa es pot impugnar. Les lleis marc no transfereixen competències, sinó que deleguen part de la potestat legislativa. Com que són lleis estatals, poden ser modificades i derogades per l'Estat en qualsevol moment.
Article 150.2: Lleis Orgàniques de Transferència i Delegació
L'Estat pot transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant llei orgànica, competències de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. Aquestes lleis no comporten una transferència de titularitat, ja que aquesta continua sent de l'Estat.
En el cas de la transferència, es traspassa la competència completa, mentre que en el cas de la delegació, és una cessió de facultats executives. Com que és una llei orgànica, s'ha d'aprovar per majoria absoluta al Congrés. És una llei que pot ser impugnada i el TC decidirà si era una matèria susceptible de ser transferida. Un exemple és la LOTRAVA.
L'Estat pot recuperar la competència en el moment que desitgi, i aquesta és la gran diferència respecte a les competències plasmades en un Estatut. Si la competència està inclosa en l'Estatut, l'Estat no pot recuperar-la sense la voluntat de la determinada CA, ja que aquestes són les titulars. En l'altre cas, el titular és l'Estat. En la mateixa llei de transferència s'estableix el traspàs dels mitjans i dels recursos, i es poden establir mecanismes de control.
Article 150.3: Lleis d'Harmonització
Les Corts Generals tenen la facultat d'aprovar unes lleis que tenen per finalitat harmonitzar les normes autonòmiques, si així ho exigeix l'interès general. El supòsit inicial és que s'ha de produir una lesió de l'interès general a causa d'una discordança entre diverses normes. Les normes autonòmiques han d'haver creat un perjudici en l'interès públic.
Les Corts Generals avaluen si s'ha produït aquesta lesió i creen una llei aprovada per majoria simple del Congrés i Senat. Tot i això, el supòsit habilitant, que és la valoració de la lesió, ha de ser aprovat per majoria absoluta. La llei pot modificar les competències de la CA i reduir-les sense modificar el contingut de l'Estatut. El TC pot determinar si el supòsit habilitant és correcte i si la llei s'adequa al supòsit.
És un supòsit excepcional i d'interpretació restrictiva. En cap cas es transmet la titularitat de la competència. A més a més, hi ha d'haver una normativa autonòmica que lesioni clarament l'interès general, ja que no es poden dictar lleis d'harmonització amb caràcter preventiu. En cap cas poden habilitar l'Estat per a fer actes d'execució. Les CA han de modificar la legislació que lesiona i, un cop eliminat el supòsit habilitant, l'Estat ha de veure si la deroga o no. Si no la deroga, l'única opció seria realitzar una qüestió de constitucionalitat, ja que no és un conflicte de competència i ha passat el termini per plantejar un recurs d'inconstitucionalitat.