Lleis de Mendel i Herència Genètica: Conceptes Clau

Les Lleis de Mendel: Fonaments de l'Herència Genètica

Primera Llei de Mendel: Uniformitat de la F1

En l'encreuament de dues races pures s'obté una primera generació filial uniforme. Això vol dir que la presència de l'al·lel dominant L en homozigosi dominant (LL) o heterozigosi (Ll) és suficient perquè es manifesti el fenotip llis; el fenotip rugós es mostra únicament quan l'al·lel recessiu l es troba en homozigosi (ll).

Segona Llei de Mendel: Segregació dels Al·lels

Els al·lels es distribueixen separadament durant la formació dels gàmetes. D'aquesta manera, quan creuem dos híbrids de la primera generació filial, apareixeran en la segona generació filial caràcters que estaven ocults. Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter són independents i se separen i es reparteixen entre els descendents, tot aparellant-se a l'atzar.

Mendel va arribar a la conclusió que hi havia dos «factors hereditaris» (que actualment anomenem gens) per caràcter que, durant la reproducció, se separaven (segregaven) i es combinaven a l'atzar per constituir una nova generació. El que Mendel va demostrar és que cada organisme posseïa dos factors hereditaris per a cadascun dels caràcters, un d’heretat d’un progenitor i l’altre de l’altre. A partir d'això, va deduir que hi havia dues categories de factors (gens): els dominants, que sempre es manifestaven, i els recessius, que tan sols es manifestaven quan no anaven acompanyats d’un factor dominant.

Tercera Llei de Mendel: Transmissió Independent

Va partir de dues línies pures per a dos caràcters: plantes amb llavors grogues i llises (tots dos caràcters dominants) amb plantes amb llavors verdes i rugoses (caràcters recessius). D'aquí va deduir que els caràcters que havia observat no estaven associats, i que es podien donar les quatre combinacions possibles entre aquests dos caràcters. Els al·lels que controlen caràcters diferents es transmeten de manera independent, i la distribució es duu a terme a l'atzar a la descendència.

Teoria Cromosòmica de l'Herència

Els gens es troben en els cromosomes. En els cromosomes, els gens es col·loquen de forma lineal, és a dir, un darrere l'altre, ocupant un locus determinat. A la meiosi es produeix la recombinació genètica, que possibilita noves combinacions gèniques. Això és gràcies a l'entrecreuament entre cromosomes homòlegs.

Variacions del Model Mendelià

• Herència Intermèdia: Els al·lels no presenten una dominància completa, i l'heterozigot presenta un fenotip intermedi entre el de les dues races pures.
• Lligament i Recombinació: Gens lligats són els que es troben en el mateix cromosoma. La recombinació és l'intercanvi de material genètic per entrecreuament de cromàtides durant la primera divisió meiòtica.
• Herència Poligènica: Herència dels caràcters l'expressió dels quals depèn de la interacció de diversos gens. Algunes característiques dels individus, com la grandària, l'altura, el pes o el color de la pell, es deuen a la interacció de diversos gens.
• Al·lelomorfisme Múltiple: Més de dos al·lels per a un determinat gen. Cada individu segueix portant una sola parella d'al·lels per a cada gen.
• Herència Lligada al Sexe: És la transmissió dels gens situats en els segments diferencials dels cromosomes sexuals. Aquests gens no poden recombinar-se durant la meiosi, ja que no presenten segments homòlegs. Els mascles que només porten un al·lel per a aquests caràcters són hemizigòtics.
• Caràcters Influïts pel Sexe: Es tracta de gens situats en els autosomes, o a les zones homòlogues dels cromosomes sexuals, que s'expressen de manera diferent segons si es tracta de mascles o femelles. Generalment, aquest comportament es deu a l'acció de les hormones sexuals masculines.