La llengua catalana: marc legal, educació, cultura i literatura

Unitat 7: La Constitució espanyola i les llengües de l'Estat

L'any 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques i el 1978 va ser aprovada la Constitució espanyola, que preveu la cooficialitat de les llengües pròpies de les comunitats no castellanòfones quan així ho reconeguin els diferents estatuts d'autonomia.

Els prejudicis lingüístics

La manca d'una consciència lingüística en els parlants els pot conduir a considerar que hi ha llengües superiors i inferiors, cultes i no tant cultes, públics i privats; és a dir, a considerar que no tots els parlants són iguals, la qual cosa anomenem prejudicis lingüístics.

Unitat 8: El sistema educatiu

És un element clau en el procés de normalització de la llengua i n'esdevé el principal factor de difusió.

El 1986 s'aprovà la Llei de normalització lingüística i el model educatiu començà a avançar cap a la normalització del català a les aules. Actualment és la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya i a la majoria de centres dels instituts balears; en canvi, al País Valencià, la seva presència és menor. Com a assignatura té caràcter d'obligatorietat a tots els cursos de l'etapa escolar.

Cultura i comunicació

Actualment la llengua catalana és present a tots els àmbits de la comunicació i la cultura, si bé d'una manera irregular. El sector editorial esdevé el més dinàmic dins del món cultural, a la qual cosa ha contribuït l'accés del català a l'ensenyament o la proliferació de premis literaris. Pel que fa a la producció musical, tret d'alguns cantautors i alguns grups de música tradicional, no és fins a la dècada dels 80 en què es comença a notar un canvi. Al teatre, el català té una presència notable; es presenten i s'estrenen obres d'autors catalans i adaptacions i traduccions al català d'autors estrangers. En canvi, la presència de la llengua catalana al cinema és més aviat escassa. A les Balears, la Direcció General de Política Lingüística promou la projecció de pel·lícules doblades en català. La presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació, tot i que jau que encara s'ha de trobar a una situació de normalització, és cada cop més ferma en un àmbit en què la llengua castellana tenia una posició hegemònica. L'entrada en escena de Televisió de Catalunya al 1984 suposa l'inici de la normalització en aquest sector.

Organismes i institucions

• L'Institut d'Estudis Catalans (IEC): la secció filològica, del qual es desenvoluparia la funció d'acadèmia de la llengua.
• L'Institut Ramon Llull: organisme creat per promocionar i difondre el català. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i el Govern d'Andorra.
• El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Balears (COFUC): té com a objectiu fomentar l'ús social de la llengua catalana i la seva promoció exterior.
• Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural: entitats destinades a la promoció i normalització de la llengua i la cultura catalanes. Estan agrupades en la Federació Llull per tal de coordinar la seva tasca a favor i en defensa de la llengua i la cultura catalanes. L'OCB, neix el 1962 amb l'objectiu de treballar per fer present i donar prestigi a la cultura pròpia, impulsant la realització de cursos de llengua catalana.
• Joves de Mallorca per la Llengua: pretenen impulsar la normalització lingüística sobretot entre els joves.

La llengua catalana a les noves tecnologies

Softcatalà té com a objectiu bàsic el foment de l'ús del català a la informàtica, internet i les noves tecnologies.

El català a altres territoris

A l'Estat d'Andorra hi conviuen tres sistemes educatius: el sistema andorrà, el sistema francès i l'espanyol. a la resta de territoris en què es parla català no hi ha ensenyament públic, però sí escoles privades en català.

El marc legal de les llengües

El 1979 és aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el 1983 l'Estatut d'Autonomia de les Balears. Ambdós estatuts reconeixen l'oficialitat de la llengua catalana i la castellana.

La Unió Europea i el català

Presenta algunes de les característiques de les anomenades llengües minoritàries:

• La pràctica inexistència de persones monolingües.
• El fet de parlar-se a uns territoris que pertanyen a estats més grans on la llengua majoritària és una altra.
• L'absència de determinats àmbits de vida social.

D'altra banda, el català presenta altres característiques que l'allunyen de la consideració de llengua minoritària com ara:

• El seu marc legal: és oficial en un Estat (Andorra) i a l'Estat espanyol comparteix cooficialitat a tres comunitats autònomes.
• El seu pes demogràfic.
• La seva situació sociolingüística: és transmesa de generació en generació.
• El seu equipament lingüístic: compta amb un corpus normatiu des de 1932 alhora que també és comparable a qualsevol altra llengua en tots els aspectes.

La literatura a partir dels anys 70

Durant els anys 70 irromp una sèrie de joves escriptors nascuts en la immediata postguerra. No han viscut la guerra, com la generació anterior, però n'han patit les conseqüències: educació repressiva i aprenentatge autodidacta de la llengua. Han viscut la cultura dels mitjans de comunicació de masses, la creació d'editorials...

Característiques literàries

• El trencament amb el realisme: l'actitud de l'autor és molt més lírica, més intimista.
• El culturalisme: el món cultural de l'escriptor es demostra a les obres a través de la intertextualitat, les referències a altres autors i el joc de la literatura dins la literatura.
• Transgressió moral i ideològica: és a dir, una recreació sublimada del món prohibit de la infantesa i de la joventut vscudes (actitud de revolta, erotisme...).
• Incorporació de la cultura moderna: que, alhora, serveix per experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius (el cinema, el còmic...).
• El retorn de l'estètica simbolista i formalista: amb llenguatges molt elaborats, rics en imatges i hermètics, de difícil interpretació.
• La tornada a l'existencialisme.

Autors destacats

Poesia

• Pere Gimferrer
• Maria Mercè Marçal

Narrativa

• Miquel Àngel Riera: Els dies inaccessible
• Baltasar Porcel: (1937-2009)
• Gabriel Janer Manila: Tigres (Algaidí)
• Terenci Moix: El dia que va morir Marilyn (Transgressió moral i llibertat sexual)
• Isabel-Clara Simó: Raquel, Els racons de la memòria, Amor meva (important)
• Maria Antònia Oliver: Joana E. Tenia un personatge anomenat Lònia Guiu, una detectiu privada.
• Jaume Cabré: Jo confesso, Les veus del Pamano
• Carme Riera: Te deix amor la mar com a penyora, Jo pos per testimoni les gavines, Dins el darrer blau (gran novel·la)
• Quim Monzó
• Albert Sánchez Pinyol: La pell freda, Pandora al Congo

Autors illencs

• Miquel Rayó: El camí del far
• Ponç Pons
• Maria de la Pau Janer
• Sebastià Alzamora