Llengua i Literatura Catalana: Guia Completa

Cartes dels lectors, fòrums i blocs

1.1 Els mitjans audiovisuals

En els programes de ràdio, sovint hi podem telefonar per parlar o preguntar alguna cosa sobre allò que s'està dient. Actualment també hi podem enviar un correu electrònic.

Si és per televisió, és menys probable que ens permetin intervenir-hi, tot i que en algun programa hi podem participar per telèfon, a través d'un correu o un missatge instantani. En aquests casos, acostuma a haver-hi un filtre, o sigui, una persona que decideix la nostra participació pública.

1.2 Els mitjans escrits

En els diaris, hi ha una secció destinada a l'opinió dels lectors.

1.3 Els mitjans informàtics

En els mitjans informàtics, tenim altres formes de deixar la nostra opinió. Per una banda, hi ha els fòrums que, amb moderador o sense, permeten escriure allò que volem dir sobre algun tema. També hi ha els blocs, que serveixen per expressar informació personal, un conjunt d'opinions i, en algun cas, permeten els comentaris dels lectors. Hi ha blocs que són autèntics diaris en línia.

2. El verb (1): Conjugacions, tipus de verbs

El verb és la categoria més rica de la llengua; ens permet expressar un conjunt molt complex d'idees en una sola paraula. El verb és el nucli del predicat o sintagma verbal. Conté aspectes morfològics i té un valor sintàctic com a organitzador de la frase.

El verb té dos components: lexema i morfema. El lexema aporta el contingut lèxic i el morfema aporta la informació gramatical.

El morfema indica la persona i el nombre. També informa sobre el temps en què es realitza l'acció, el mode que comunica l'actitud del parlant, la veu activa o passiva i l'aspecte.

2.1 Conjugacions

• 1a c. -ar
• 2a c. -er, -re
• 3a c. -ir

2.2 Tipus de verbs

• Impersonals: No hi ha subjecte, com ploure, nevar, fer fred, vent, xafogor...
• Personals: Tenen un subjecte:
  • Agent: Activa
  • Pacient: Passiva

Segons el tipus de complement:

• Verbs copulatius: ser, estar i semblar.
• Verbs predicatius: Altres.
• Verbs transitius: CD
• Verbs intransitius: No CD.

3. La composició

Formar una paraula nova a partir de dues que ja existeixen, amb un nou significat.

• Verb + substantiu: bufanúvols, trencalòs, caçapapallones
• Substantiu + adjectiu: salfumant, aiguardent...
• Substantiu + substantiu: ferrocarril, nord-est, col i flor
• A partir d'onomatopeies: poti-poti, xim-xim, tic-tac
• Altres: passavolant, parenostre, un apart, un acompte

4.

5. La literatura dels segles XVI, XVII, XVIII. El Renaixement, el Barroc i la Il·lustració

Durant aquests segles, la literatura catalana va tenir una representació menor que en l'època medieval o que tornaria a tenir al segle XIX. La situació política de Catalunya en aquest període no va ser tan favorable com ho havia estat anteriorment i la cultura escrita se'n va ressentir. De totes maneres, podem trobar escrits que representen els corrents i els ideals propis d'aquests segles.

5.1 El segle XVI

Va ser el segle del Renaixement. Aquest període fou esclatant en arts plàstiques: la pintura, l'arquitectura... S'iniciava l'època moderna; les idees deixaven d'estar controlades directament per l'Església catòlica. Les noves maneres de pensar, que donaven més protagonisme a l'ésser humà i a la seva capacitat de raonament per si sol, s'anaren introduint a la societat. El Renaixement va ser forjat a Itàlia i es va difondre per Europa. Els humanistes van fer conèixer les noves idees i la literatura clàssica feta en llatí, que va ser difosa entre els intel·lectuals.

Als Països Catalans trobem autors com el poeta valencià Joan Timoneda, Joan Lluís Vives (humanista que va escriure en llatí, ja que va marxar al nord d'Europa i va tenir contactes amb Erasme de Rotterdam) i el pintor i poeta barceloní Pere Serafí.

Durant aquest segle XVI es publicaren diversos cançoners i en tenim de signats per Joan Timoneda i per Pere Serafí. Contenen sovint cançons populars.

5.2 El segle XVII

Des de finals del segle XVI fins a principi del XVIII, el corrent estilístic que es va difondre principalment va ser el Barroc. Respon a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. Des del punt de vista literari, es va atorgar molta importància a la forma d'escriure, fent servir tota mena de recursos sintàctics i retòrics que van donar com a resultat una llengua molt artificiosa. El període del Barroc va prioritzar l'emoció per damunt de la raó, amb unes obres exuberants i sovint obscures.

Un autor important fou Francesc Fontanella, que va escriure poesia i teatre. La figura més important del Barroc català va ser Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, que va escriure poesia i també teatre.

Els dos fets polítics i socials que van marcar més Catalunya durant aquest període foren la Guerra dels Segadors (1640) i l'aparició del bandolerisme per causa de la inestabilitat social.

Durant aquest període, la literatura popular (romances, cançons, goigs i rondalles) va tenir molta difusió. Aquest tipus de literatura s'agrupa sovint sota la denominació de literatura de canya i cordill, que fa referència a la forma de vendre-la, en plecs o fulls que penjaven els venedors mitjançant aquests dos elements.

5.3 El segle XVIII

La Guerra de Successió (1714) va enfrontar Carles d'Àustria i Felip V.

La victòria de Felip va provocar l'abolició de les institucions catalanes i va afectar l'ensenyament.

La Il·lustració es basa en la raó i en la certesa dels fets. Va ser un intent de lluitar contra els aspectes obscurs de les idees que imperaven fins llavors. Aquesta ideologia va acompanyar l'arribada de la burgesia al poder. A Catalunya, aquest segle de les llums, tan prolífic a França i Anglaterra, i sobretot tan important en el món de les ciències experimentals, va tenir també el seu reflex cultural.

Joan Ramis i Ramis

1. L'entrevista

És un gènere periodístic informatiu dialogat, és a dir, un text que es basa en el diàleg entre un entrevistador (qui formula les preguntes) i un entrevistat (qui respon). La intenció de l'entrevista és conèixer la personalitat, la vida i les opinions sobre temes d'actualitat de la persona entrevistada.

Pot ser oral o escrita, però les dues han de tenir una estructura definida i s'han de preparar abans.

1.1 Parts de l'entrevista

• Titular
• Entradeta
• Cos de l'entrevista
• Conclusió

2. El verb (2): Perífrasis verbal

La perífrasi verbal està formada per dos verbs (de vegades amb una preposició intercalada) i expressa una única idea verbal.

• Menjo - He de menjar
• Estudiava - Estava estudiant
• Acabaré - Tindré acabat

3. L'habilitació

Consisteix a canviar la categoria gramatical del mot: de verb a nom, de nom a adjectiu, etc., de manera que se li dona un nou significat.

4.

5. El segle XIX: El Romanticisme, característiques

El segle XIX va ser una època de canvis molt importants a Europa i a Catalunya. La Revolució Industrial, iniciada a finals del segle XVIII a Anglaterra, va arribar a Catalunya i va produir canvis econòmics i socials, alhora que va consolidar una classe social emergent: la burgesia. Amb la Revolució Industrial, l'economia es va transformar, però també les ciutats, que van créixer i van acollir gent del món rural que emigrava cap als nuclis urbans per treballar a les indústries. Aquests treballadors vivien i treballaven en condicions precàries i aviat van constituir una nova classe social: el proletariat, que amb els anys va prendre consciència dels seus drets i es va organitzar en partits i sindicats.

En aquest context, a finals del segle XVIII i començaments del XIX, va néixer a Alemanya un moviment artístic que s'oposava a les idees racionalistes i al predomini dels interessos de l'estat sobre els individus que promovia la Il·lustració. El Romanticisme defensava la llibertat de creació (individualisme), els sentiments per damunt de la raó, l'espontaneïtat...

Al segle XIX destaquen: Jacint Verdaguer (poesia), Narcís Oller (novel·la), Àngel Guimerà (teatre).