Llenguatge científic i tècnic: característiques i estructura

Text científic i tècnic: la ciència té com a finalitat reinterpretar i comprendre la realitat; la tècnica n'extreu els coneixements i intervé directament en la modificació de l'entorn humà. La intencionalitat del text és objectiva, perquè l'emissor cerca la transmissió d'un coneixement. Els textos científics i tècnics segueixen una estructura tripartida:

1. Presentació: és una introducció al tema del qual tractarà el text. Pot consistir en la definició d'un concepte, la contextualització d'un fet ocorregut, etc.
2. Desenvolupament: és l'exposició ordenada i lògica de les idees. Segueix un ordre lògic i lineal, regit per les relacions de causa-efecte, una enumeració, etc.
3. Conclusió: sol ser un breu resum de les idees exposades al llarg del text o bé l'exposició de la situació final a la qual s'arriba.

Llenguatge del text científic i tècnic

Les característiques són:

• Claredat: les funcions referencial i metalingüística hi són presents, i amb conceptes clars i sense ambigüitat.
• Objectivitat: és una llengua centrada en el referent, en la qual l'autor es despersonalitza; per això predomina l'estil impersonal.
• Denotació: ha de ser denotatiu, perquè associem un sol concepte a cada mot.
• Precisió: el registre de la ciència i la tècnica té un destinatari especialitzat. El seu vocabulari es caracteritza per:
  • la presència de terminologia específica monosèmica per a cada disciplina;
  • l'aparició de xifres i de símbols matemàtics, físics, químics, etc.;
  • l'ús habitual de recursos com la definició, el compendi o la síntesi.

Creació del lèxic científic i tècnic

Els procediments per obtenir-lo són:

• Reinterpretació de mots existents: crema
• Creació de mots nous a partir de combinacions especials: boirum
• Unió d'lexemes grecs o llatins: telèfon
• Composició per mitjà de mots ja existents: comptagotes
• Lexicalització: centre de gravetat
• Adopció de manlleus: camping
• Abreviació i ús de símbols: Fe (ferro)

Actualment, l'anglès s'ha convertit en una llengua internacional de la ciència, gràcies al pes dels països anglosaxons en els avenços científics. Altres llengües busquen solucions pròpies que s'adiguin amb els seus sistemes lingüístics.

Característiques comparades

Científics:

• objectivitat;
• llenguatge formal;
• escriptura en 3a persona (impersonal);
• adopció de manlleus;
• textos clars i concisos;
• precisió;
• mots monosèmics;
• tecnicismes;
• sintaxi senzilla: oracions curtes i poca subordinació;
• empirisme.

Humanístics:

• subjectivitat;
• mots polisèmics;
• textos reflexius;
• tendència a l'abstracció;
• allunyament de la precisió o concreció;
• teòric i modificable;
• llenguatge formal;
• tecnicismes;
• sintaxi complexa;
• ús del sentit figurat;
• alternança de la 1a i la 3a persona.