Llenguatge: Funcions, Nivells, Orígens i Evolució

Funcions del Llenguatge

• Representativa: Transmetre continguts de forma objectiva.
  • Expositiu
  • Narratiu
  • Descriptiu
  • Conversacional
• Expressiva: Expressar sentiments, opinions, desitjos, és a dir, la subjectivitat del parlant.
  • Expositiu - argumentatiu
  • Conversacional
  • Descriptiu
• Conativa: Influir en el comportament del receptor i provocar-hi una reacció.
  • Argumentatiu
  • Conversacional
• Fàtica: Perllongar, establir o interrompre la comunicació. (Tots)
• Poètica: Atraure l'atenció sobre la forma de l'expressió lingüística. Qualsevol amb intenció poètica.
• Metalingüística: Expositiu.

Una frase en pot tenir dues, però una sempre dominarà.

Nivells de Formalitat

• Culte
• Estàndard
• Col·loquial
• Vulgar

Adequació: presentació, propòsit, registre, gènere.

Els 4 Eixos de Treball

• Riquesa (RIQ): Cabal lèxic.
• Adequació (ADE): Adaptar el cabal a la formalitat.
• Puresa (PUR): Esporgar el meu cabal lèxic de paraules i expressions foranes a la llengua.
• Precisió (PRE): Ajustar i afinar el meu cabal lèxic al significat requerit pel missatge.

Definició (DEF): Definició d'un diccionari. Nominalització (NOM): Buscar un sinònim.

Recursos Lingüístics

• DCVB: El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll. És un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes. Inclou termes medievals, refranys i etimologies.
• DICCOS: Inclou DIEC, Diccionari Català Contemporani, Terminologia de Ciències i Tecnologia, Sinònims d'Albert Jané, Manuel Franquesa, TERMCAT (terminologia subdividida), Neoloteca, Enciclopèdia (GDLC), GEC, Vocabulari de Llenguatge Català Medieval de Lluís Faraudo.
• OPTIMOT: Consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística.
• EL CATALÀ COM CAL:
  • Diccionari temàtic de modismes
  • Diccionari d’homònims i parònims
  • Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva
  • Diccionari etimològic
  • Diccionari de paraules noves. Neologismes recollits a la premsa
  • Diccionari de gentilicis catalans
  • Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques
  • Diccionari visual Duden

Sobre els Orígens del Llenguatge

Hi ha una relació directa entre l’elaboració d’instruments, el llenguatge del foc i l’enterrament dels morts. Les nostres «paraules» només van ser gestos. L'enigma és saber com vam fer el salt cap al llenguatge oral. Una possibilitat és que uns sons que utilitzen alguns pobles africans per comunicar-se, els clics, fossin un camí preverbal que fes de pont entre el gest i la paraula. És plausible que els primers homínids es comuniquessin fonamentalment amb gestos i vocalitzacions caracteritzades per una sola articulació, les anomenades 'holofrases'.

Taxonomia de les Llengües

Taxonomia de les llengües: família > grup > llengua > dialecte > subdialecte > parlar > idiolecte. L'indoeuropeu. Famílies d'Europa.

• Les Llengües Romàniques: italià, francès, occità, català, castellà, gallec, sard, retoromànic i romanès.
• Les Llengües Germàniques: alemany, anglès, neerlandès, frisó, suec, noruec, danès, islandès, feroès, jiddisch... Observació: el terme llengües escandinaves no és lingüístic sinó simplement geogràfic.
• Les Llengües Eslaves: rus, ucraïnès, bielorús, txec, eslovac, búlgar, eslovè, serbocroat, polonès, macedoni...
• Les Llengües Bàltiques: lituà, letó...
• Les Llengües Cèltiques: irlandès (o gaèlic irlandès), escocès (o gaèlic escocès), manx, gal·lès, còrnic, bretó.
• El Grec, l'Armeni i l'Albanès.

Les Aportacions de Substrat Lingüístic

• Substrat: Elements lingüístics de llengües preromanes que van influir en el llatí i s'han conservat en català (llengua invadida en la invasora).
• Superstrat: Llengua invasora a invadida.

Període que abraça: des del primer mil·lenni a.C. fins al 218 a.C. (més o menys antic):

• Substrat Sorotapta: Són els més antics indoeuropeus de les nostres terres (IX a.C.).
  • De lèxic general: barana, branca, galta...
  • De toponímia: el Tec (riu), Tivissa (poble de la Ribera d'Ebre)...
• Substrat Celta: El celta també és un poble indoeuropeu, que va arribar a la península entre els segles VII i V a.C.
  • De lèxic de l’agricultura i la ramaderia: cleda, banya, maduixa, balma, bruc, balca, rega, blat, rusc...
  • De toponímia:
    • Noms de lloc acabats en -DUNUM: BESALDUNUM > Besalú.
    • Noms de lloc que contenen els grups celta CAR o QUER, que significa 'pedra': Queralbs, Cadaqués, Quer foradat, Campquerdós, Queralt...
• Substrat Grec: Cap al segle VII a.C., la nostra terra es posa en contacte, per mar, amb la civilització grega. RHODE > Roses, i EMPORION > Empúries.
  • Paraules del lèxic comú (prestatge, calaix...) o termes específicament mariners (xarxa, galera...) que es van introduir a la llengua a l’Edat Mitjana durant el període que Catalunya va establir relacions amb Grècia (S. XIV).
  • Tots els cultismes grecs: hipermercat, microfilm, pseudoprofeta, prototipus, pentàgon...
• Substrat Fenici i Cartaginès: L'expansió fenícia i cartaginesa va arribar a Eivissa cap a la meitat del VII a.C. procedent de Fenícia (Líban + Israel) i de la important colònia de Cartago. A les terres catalanes els fenicis només hi van establir una colònia, Eivissa. El substrat fenici i cartaginès es redueix a aquests dos topònims:
  • Eivissa, que prové d’IBISUM (illa del Bes, Déu egipci i fenici-cartaginès).
  • Maó, que prové de PORTUS MAGONIS.
• Substrat Ibèric: Entre els segles VI i V a.C fins a l'arribada dels romans, els ibers. Es confon amb una altra llengua no indoeuropea, el basc arcaic. Per això els estudiosos tracten el substrat ibèric i basc en un mateix apartat i prefereixen parlar de substrat iberobasc o bascoibèric.
  • De lèxic comú: esquerre, pissarra, bassa, carabassa...
  • De toponímia: Esterri, Algerri, Arinsal, Gerri, Tossa, Montgarri, Cardona, la Segarra...

Causes de la Fragmentació Lingüística de la Romània

• La intensitat de la romanització: No totes les terres de la Romània foren romanitzades amb idèntica intensitat.
• Les tendències evolutives espontànies: L'evolució del llatí parlat, unitària mentre va durar l'Imperi, va desaparèixer i es va afluixar el lligam de la lletra escrita. Els canvis que es produeixen en la vida de tota llengua (estudiats a través de les lleis de la gramàtica històrica) es van accentuar i es van diversificar d'acord amb les zones de l'antic i extens Imperi Romà.
• La influència del substrat: Els diversos substrats lingüístics dels territoris de l'Imperi també van ajudar a configurar i diferenciar les actuals llengües romàniques.
• La influència del superstrat: Les aportacions lingüístiques posteriors a la romanització.