Llibertat, Autonomia i Responsabilitat Moral: Guia Completa
Llibertat d'elecció
La forma més comuna d'entendre la llibertat és com una capacitat de la voluntat per elegir entre diferents possibilitats, després d'una deliberació en què ponderem els avantatges i els inconvenients (les conseqüències) de les possibles accions.
Concepte d'autonomia
Kant proposa que les persones podem elegir no només els mitjans, sinó també els nostres fins: som autònomes. La llibertat és, des d'aquesta perspectiva, la propietat de la voluntat de ser una llei per si mateixa. Per això, en contemplar l'univers, convé assumir com a mínim dues perspectives:
- La dels esdeveniments externs: A la voluntat de les persones, que la ciència pot intentar explicar com a efectes causats per fenòmens que els precedeixen en el temps.
- La de la voluntat humana: Capaç per si mateixa d'iniciar una sèrie d'efectes i que és, per tant, lliure.
La maduresa moral: de l'heteronomia a l'autonomia
Kohlberg ha interpretat la consciència moral com la capacitat de formular judicis sobre el que és just i el que és injust, i ha estudiat com evoluciona i es desenvolupa aquesta capacitat. Aquesta teoria es basa en la idea que la maduresa moral és un procés que comença amb l'heteronomia moral i culmina amb l'autonomia moral. Té tres tipus:
- Nivell preconvencional: La persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.
- Nivell postconvencional: Les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat
La paraula responsabilitat prové del camp jurídic i remet al mot llatí respondere, amb el qual es volia significar la defensa d'una cosa en un judici o la justificació d'una acció que ha estat posada en dubte. Però també podem parlar d'una responsabilitat moral, que es diferencia de la jurídica, sobretot, perquè és un fenomen subjectiu de la consciència moral. Ser moralment responsable d'una acció significa:
- Que qui actua ho ha fet amb llibertat; és a dir, admetre que aquella acció podria no haver-se dut a terme o haver-se realitzat d'una altra manera.
- Que qui actua és capaç de respondre de l'acció realitzada adduint les raons o els motius que l'han impulsat a actuar d'aquesta manera.
- Assumir les conseqüències (bé o mal) de l'acció.