Llibertat, ètica utilitarista i consciència moral

5 Vida feliç i llibertat

Tota persona amb un nivell raonable de moralitat i intel·lecte (afectes privats genuïns i un interès sincer pel bé comú) pot viure una vida satisfactòria, sempre que no se la privi, per lleis injustes o submissió a la voluntat d'altri, de la llibertat d'usar els recursos per a la felicitat que té al seu abast.

Aquest aspecte, el de ser lliures de disposar de la nostra vida, és central en el pensament de Mill, tant en l'àmbit moral com en el polític.

Sanció del principi utilitarista i sentiments morals

La pregunta és: quina és la font de l'obligació moral?

Quant a la qüestió de quina és la sanció d'aquest estàndard ètic, dels motius per obeir-lo, de la font de la seva obligació, d'on deriva la seva força vinculant, la resposta és la mateixa que per a qualsevol altre estàndard moral: sancions externes (por a l'autoritat, a Déu, etc.) i internes.

D'aquestes dues fonts d'obligació, la més important és la interna, la que rau en mi mateix, anomenada consciència del deure.

1 Sanció interna i consciència del deure

Però, en què consisteix la consciència del deure com a font d'obligació moral?

Consisteix en un sentiment, un dolor més o menys intens que acompanya la violació del deure i que sorgeix en tota persona educada.

Així doncs, la consciència del deure no és innata, sinó fruit de l'educació.

Quan aquest sentiment és desinteressat (no té una connexió directa amb cap interès personal) i es connecta amb la idea pura del deure (el que cal fer, simplement perquè cal fer-ho), constitueix l'essència de la consciència.

Evidentment, aquesta sanció no té cap eficàcia per obligar qui no posseeix aquest sentiment. I afirmar que l'obligació moral resideix fora de la ment, és a dir, que és transcendent (per exemple, en uns manaments divins, com afirma el cristianisme), no la fa més vinculant.

Aquí rau la importància dels sentiments morals i de la seva educació.