La Llibertat guiant el poble: anàlisi

Tema

El personatge central és una dona que, amb una mà alça la bandera francesa i, a l'altra mà, hi duu una arma. Avança amb el pit a l'aire sobre la barricada mirant enrere per encoratjar els seus seguidors. Un noi jove al seu costat va armat amb dues pistoles. Un nen s'enfila per la barricada i treu el cap. Al seu costat, un home amb un sabre sembla, pel tipus de pantalons i el davantal que porta, que és un obrer industrial.

A l'altre costat, la representació d'un home amb levita i barret de copa alta ens fa pensar que és un burgès. Alguns crítics han suggerit que podria ser el mateix Delacroix, tot i que la faixa vermella correspon a la que duien els artesans. Els jornalers són representats per l'home moribund que jau a terra, als peus de la Llibertat. Porta un mocador al cap, la camisa, l'armilla i la faixa són els colors de la bandera republicana.

Entre els cadàvers destaca, per mitjà de la il·luminació, el que duu una camisa blanca i no duu pantalons. S'ha atribuït a Hèctor, l'heroi de la Ilíada d'Homer. A la dreta, hi ha dos soldats del bàndol dels monàrquics: l'un vestit amb uniforme de campanya i l'altre, bocaterrosa amb xarreteres de color blanc. Altres figures s'han atribuït a estudiants i sembla que es va identificar un enginyer politècnic que porta un barret bonapartista.

Significat

Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830 a París. Hi apareixen els diferents estaments socials i les tendències que van propiciar aquests fets.

En primer terme es veu una representació al·legòrica de la Llibertat, que alhora es pot considerar la Marianne, la representant de la República Francesa, la pàtria. El fet que mostri un pit es va interpretar com a símbol de la nutrició que la mare pàtria aporta als seus ciutadans. Duu una baioneta i una bandera francesa, la que es va implantar a partir de la Revolució.

El quadre va ser pintat poc després dels fets de París i va ser adquirit pel monarca Lluís Felip I. Probablement és el primer quadre polític de la història de la pintura moderna. No és un quadre històric, no representa un fet ni una situació, representa el desig de la independència nacional identificada en la dona que duu la bandera. Al·legoria.

Al marge de la dona —que s'accepta com l'únic element al·legòric—, la resta del quadre és realista: l'estudiant en primer pla amb una boina de vellut, l'artesà amb el fusell, l'obrer amb el sabre, el pagès amb un mocador al cap impregnat de força i vitalitat.

Els personatges són tractats amb entusiasme i espontaneïtat, lluny de la fredor i la racionalitat dels quadres neoclàssics. En aquesta pintura Delacroix se solidaritza amb la mobilització dels patriotes contra el despotisme dels Borbons francesos.

Funció

Propagandística inicialment i després commemorativa.