Llibertat i individualitat: el valor de la diversitat
Llibertat, diversitat, individualitat i originalitat
L’única llibertat que mereix aquest nom és la de buscar el nostre propi bé, pel nostre propi camí, sempre que no privem els altres del seu o els impedim esforçar-se per aconseguir-lo. Ara bé, hi ha una creixent inclinació a estendre indegudament els poders de la societat sobre l’individu, una disposició de l’home a imposar les seves pròpies opinions i inclinacions com a regla de conducta per als altres.
Es perd de vista, doncs, que la diversitat no és un mal. Cal deixar el camp lliure als diferents caràcters, sempre que no perjudiquin els altres. En les coses que no concerneixen els altres, cal que sigui afirmada la individualitat. El lliure desenvolupament de la individualitat és un dels principis del benestar.
Sovint no es concedeix a l’espontaneïtat individual cap valor. Ara bé, l’excel·lència en la conducta humana no consisteix en el fet que la gent es copiï. El privilegi de les seves facultats és utilitzar l’experiència a la seva manera. Una persona té caràcter quan els seus desitjos i impulsos són pròpiament seus, expressió de la seva naturalesa. La societat té necessitat de naturaleses fortes.
En proporció al desenvolupament de la seva individualitat, cada persona adquireix un major valor per a si mateixa i pot adquirir un major valor per als altres. I per deixar lliure joc a la naturalesa de cadascú, cal que persones diferents puguin seguir diferents vides. Individualitat val tant com desenvolupament, i només el cultiu de la primera pot produir humans ben desenvolupats. Tot allò que aniquila la individualitat és despotisme.
L’originalitat és un element de valor en els assumptes humans, sempre lligada a la figura del geni, per al qual cal crear unes condicions idònies per a la seva expressió. El geni, però, només pot viure lliurement en una atmosfera de llibertat. Es considera el geni com allò que capacita l’home per fer quelcom com a resultat de l’originalitat de pensament o acció.
Referent a l’excentricitat, és aquesta desitjable i, per tant, ho és que hi hagi gent excèntrica. El major perill del nostre temps es mostra bé en l’escàs nombre de persones que es decideixen a ser excèntriques. És important deixar el camp el més lliure possible a les coses desusades perquè puguin acabar sent costums.