Llibertat Interna i Externa: Determinisme vs. Lliure Voluntat
Llibertat Externa i Interna
Llibertat externa: consisteix en el fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, dins del que és permès per les lleis i els costums del propi país. Aquest tipus de llibertat és el que perd una persona quan la porten a la presó.
Llibertat interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Per exemple, la decisió de dormir o no és cosa de cadascú.
Determinisme i Llibertat Interna
Sabem que la filosofia va sorgir a Occident quan alguns pensadors grecs s'esforçaven a buscar les causes de totes les coses, convençuts que tot el que passa en el món té alguna causa. Si la llibertat interna és la facultat de la voluntat per actuar en un sentit o un altre sense ser determinada per quelcom aliè.
El fenomen de la llibertat ha conduït a un carreró sense sortida entre dues actituds: la de qui està convençut que res no succeeix sense una causa (determinista) i la consciència espontània que tenim d'actuar lliurement en ocasions.
Condicionament i Determinació
Estar condicionat és diferent d'estar determinat. Estar condicionat significa que no es té una llibertat absoluta i total; estar determinat significa negar absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat. La llibertat humana està condicionada pel temperament amb el qual naixem, pel medi social i l'educació, per la situació econòmica i política en què vivim. D'altra banda, aquests factors condicionants no sols no eliminen la llibertat, sinó que poden potenciar-la perquè la llibertat humana no és la d'un nàufrag en una illa deserta, sinó la de la persona que viu en societat.
El Determinisme Teològic: La Predestinació
El problema de compaginar l'ordre causal del món amb la llibertat sorgeix de nou amb la Reforma protestant i amb la rèplica de la Contrareforma catòlica. Els reformadors protestants insistiren que l'ésser humà està mancat de lliure arbitri. Els teòlegs catòlics intentaren contrarestar aquest determinisme amb Déu i l'home com autors dels actes humans.