Lligaments del genoll i del turmell: guia anatòmica

Resum

El document descriu els lligaments del genoll, com els encreuats, els laterals i els elements de fixació anteriors i posteriors, i també l'articulació suprastragalina del turmell amb les seves superfícies articulars i lligaments. Permet entendre la funció de cada estructura i com contribueixen a l'estabilitat de les articulacions.

Punts clau

Els lligaments encreuats són intracapsulars però extraarticulars i limiten la rotació interna del genoll.
El lligament encreuat anterior és el que es trenca amb més facilitat i va de l'espai preespinal de la tíbia al còndil extern del fèmur.
El lligament lateral intern va del còndil intern del fèmur a la cara interna de la tíbia i deixa fibres al menisc.
El lligament lateral extern va del còndil extern del fèmur fins al cap del peroné.
L'articulació suprastragalina està formada per la tíbia, el peroné i l'astràgal, i és una tròclea que permet la flexió i l'extensió.
El lligament lateral intern del turmell està format pel lligament tibio-calcani, el tibio-astragalí anterior i posterior i el tibio-escafoidal.

Posa't a prova

Lligaments encreuats

Els lligaments encreuats són intracapsulars però extraarticulars. La seva funció principal és limitar la rotació interna. Donen estabilitat al genoll i també col·laboren a fixar la tíbia (eviten el lliscament). Van de dalt a baix i de davant al darrere i, en sentit contrari, de dalt a baix i del darrere al davant.

Tenim el lligament encreuat anterior i el lligament encreuat posterior. L'anterior es trenca amb més facilitat. Va de l'espai preespinal de la tíbia al còndil extern del fèmur. El posterior va des de l'espai retroespinal de la tíbia al còndil intern.

Elements de fixació per la part lateral

El lligament lateral intern s'origina al còndil intern del fèmur i arriba a la cara interna de la tíbia; pel camí deixa fibres al menisc.

El lligament lateral extern va del còndil extern del fèmur fins al cap del peroné.

Part anterior

Per la part anterior hi ha quatre elements que fixen l'articulació:

Tendó del quàdriceps, que s'insereix majoritàriament a la cara anterior de la ròtula.
Lligament rotulià.
Lligaments menisco-rotulians (és anterior).
Ales rotulianes, que fixen la ròtula.

Part posterior

El múscul semimembranós té tres tendons d'inserció formant la pota d'ànec profunda. El tendó directe és la inserció real del semimembranós a la cara posterior de la tíbia.

El lligament popliti s'origina a la cara lateral de la tíbia, passa entre els dos còndils i arriba al cap del peroné.

La funció de les casquetes condílies és aïllar i protegir els còndils.

Articulació suprastragalina

L'articulació suprastragalina està formada per la tíbia, el peroné i l'astràgal. És una tròclea: permet la flexió i l'extensió.

Superfície articular

Tíbia: part inferior i interna del mal·lèol.
Peroné: part inferior i externa.
Astràgal: a la part superior la tròclea amb la tíbia; a la part interior amb la tíbia; a la part exterior amb el peroné.

Lligaments que reforcen l'articulació

Lligament lateral intern: components

Format per:

Lligament tibio-calcani
Lligament tibio-astragalí posterior
Lligament tibio-astragalí anterior
Lligament tibio-escafoidal

Preguntes freqüents

Quina és la funció principal dels lligaments encreuats del genoll?

La seva funció principal és limitar la rotació interna. També donen estabilitat al genoll i col·laboren a fixar la tíbia, evitant-ne el lliscament.

Quin lligament encreuat es trenca amb més facilitat?

El lligament encreuat anterior és el que es trenca amb més facilitat. Va de l'espai preespinal de la tíbia al còndil extern del fèmur.

Quin tipus d'articulació és la suprastragalina?

És una tròclea formada per la tíbia, el peroné i l'astràgal, i permet la flexió i l'extensió.