Localització i evolució de la indústria a Espanya
Factors de la localització industrial
La localització industrial sol localitzar-se en aquells llocs que ofereixen més avantatges. Els factors clàssics de la localització són:
- Proximitat a matèries primeres i fonts d’energia: permet una reducció de costos de transport, fet que explica la localització industrial en àrees mineres, ports, etc.
- Proximitat als mercats (grans ciutats): ja que són les àrees consumidores les que proporcionen una mà d’obra en quantitat i qualitat.
- Àrees amb infraestructura favorable: presència de carreteres, gasoductes i altres xarxes de transport.
- El capital: o la capacitat d’atracció d'inversions.
- Factors humans: com són la tradició industrial de la zona o les decisions empresarials i el lloc on naixem.
El procés industrial a Espanya
El procés industrial arriba a tots els llocs, sobretot amb les PIMES. La causa principal és la connexió dels eixos viaris (ferrocarrils). Tradicionalment, la indústria es va localitzar a les àrees de base extractiva com Astúries, Cantàbria i el País Basc, o a les grans àrees portuàries com Bilbao, Madrid, València i Astúries.
Les regions cantàbriques es van especialitzar en els sectors de base o pesats, mentre que l'àrea mediterrània i Madrid van presentar una major diversificació. Durant el període franquista es van produir intervencions com els aranzels. La creació de l'INI (SEPI) va expandir la industrialització per mitjà dels pols de desenvolupament, amb més fracassos que èxit. L’any 1975 es va produir la crisi del petroli, que va afectar el teixit industrial espanyol a causa de l’encariment de les fonts d’energia i la pèrdua del proteccionisme de l’època franquista.
La Tercera Revolució Industrial i la crisi
La 3a Revolució Industrial va deixar antiquada la major part del sistema industrial espanyol, especialitzat en sectors madurs i poc competitius davant dels nous països industrialitzats. Les conseqüències van ser el trencament de moltes indústries, el descens de la producció i els beneficis, i l'augment de l’atur.
Per a atallar aquesta crisi, es van adoptar polítiques de protecció a partir de 1985 que no van evitar les pèrdues. Es van crear les ZUR (Zones d’Urgent Reindustrialització) a canvi de subvencions, i es van aconseguir resultats irregulars: una major diversificació i un creixement amb menys ocupació de l’esperada (especialment a Madrid i Barcelona). Amb la incorporació d’Espanya a la UE, es va entrar en l’economia de mercat capitalista amb un augment del mercat per als productes espanyols.
Principals àrees industrials espanyoles
Espanya té un fort desequilibri territorial, agreujat per la tendència dels sectors més dinàmics a localitzar-se en les regions més avançades. Podem agrupar les àrees industrials espanyoles de la següent manera:
- Àrees industrials consolidades o desenvolupades: principalment Madrid i Barcelona.
- Àrees en expansió: l’eix de l’Ebre i l’arc mediterrani fins a Cartagena.
- Eixos industrials en declivi: àrees especialitzades en sectors madurs que ocupen Galícia, la cornisa cantàbrica i altres àrees fins als anys 70.
- Àrees d’industrialització escassa i induïda: ocupa la resta d’Espanya, amb zones aïllades i xicotetes amb algunes excepcions.
El País Basc podria incloure's en qualsevol de les tres primeres categories segons la zona i el sector analitzat.